La chica mecánica

 Em sap greu dir que aquest llibre se m'ha fet tan pesat, no perquè no se m'hi hagi fet, sinó perquè la idea del llibre és bona... però el llibre és infumable.

 El llibre s'ambienta a la Tailàndia del segle XXII, on el nivell dels oceans ha pujat, i no és possible fer servir les fonts d'energia a les que estem acostumats. Per això, han de fer servir elefants, i aconseguir energia (ja sigui per les fàbriques, o pel menjar) és un bon problema. La història se'ns explica des del punt de vista d'uns quants personatges, i cap d'ells és el que sembla en un principi. Em va agradar el personatge de la Kanya, infiltrat entre els enemics. M'hagués agradat veure el punt de vista de la Mai. I, és clar, l'Emiko, la noia mecànica, fa que el llibre sigui diferent.

 I on és el problema? Doncs el problema és que el llibre es fa infumable. Em costava agafar-lo. Podia passar dos dies sense obrir-lo i no tenia cap mena de problema. Per començar, en el llibre hi ha un munt de paraules en diversos idiomes que no es digna a traduir. Al principi és un embolic entre les paraules tailandeses, les xines, etc. Per continuar, a tot el llibre parla de l'"incident" i del que va passar a Finlàndia, però encara espero que m'ho expliquin. Total, que fins que vaig arribar a la pàgina 50 o així no entenia res... Llavors es va entendre alguna cosa, però el llibre seguia essent infumable. No en va m'he passat gairebé un mes per llegir un llibre de 500 pàgines!

 Mirat en perspectiva, el món creat és genial, i la història és bona. Llàstima de la manera en què està escrit.

A Dance with Dragons - Un nou Targaryen?

 La veritat és que val la pena fer l'esforç de llegir una mica de l'anglès rebuscat d'en Martin. Costa, però quan m'hi poso... ostres! Quan m'hi poso em pregunto per què he trigat tant a agafar-lo. És clar, l'anglès...

 Després d'un capítol que esperava (en Jon...) i que em va decebre una mica, tocava en Tyrion. Em feia una mica de mandra, perquè no entenia massa la història del barco. Se'm feia avorrida... Sí, en Griff i el fill em queien bé, però... buf...

 I, de cop, la sorpresa! I quina sorpresa!!! No m'esperava sorpreses tan aviat al llibre, però aquí ha aparegut. En Griff havia sigut amic (de fet mà) d'en Rhaegar Targaryen... i el seu suposat fill és ni més ni menys que l'Aegon, el fill d'en Rhaegar. Un altre Targaryen que suposadament estava mort... però que viu! Em pregunto, quants Targaryen hi ha pel món voltant, que es pensen que estan morts?

 Però aquest és diferent de la Daenerys. Aquest no està boig (o almenys no ho sembla). I, a diferència de la seva tia, cau bé. A banda que, un cop ell és viu, ell va per davant de la Daenerys en el dret al tro (cosa que encara fa que sigui més bo!)

 Si al final encara estaré a favor dels Targaryen... sempre i quan la Daenerys es quedi calladeta i quieta allà on està.

 (Ja estic pensant en el dia en què estiguin tots escrits (!!!) i els pugui rellegir per veure com s'han anat posant pel mig totes les coses que surten després. Serà una feinada... però valdrà la pena!)

L'home a la recerca de sentit

 No fa ni un any que vaig dir que no el volia llegir. Havent llegit "Cuando el mundo gira enamorado" em semblava que no tenia sentit llegir l'original... Però, ai! Quan vaig tornar la còpia a qui me l'havia deixat no vaig ser capaç de dir-li que era un llibre molt dolent... i em va portar aquest!

 I, és clar, quan et deixen un llibre per comentar-lo després, què has de fer?

 Llegir-lo.

 El llibre és dur. Tant pel que diu (no m'esperava pas res més), com per com explica les coses. Diuen que el va dictar a la seva secretària (o alguna cosa similar) quan va tornar del camp. Es nota. Va i ve. Suposo que és la única manera de que sigui real. Just tornar. Quan no t'has oblidat de la part més dura.

 Però se'n va d'una banda a l'altra, que fa que et perdis. I tota la part de teoria psicològica a mi no em convenç massa... Així que se m'ha fet molt pesat.

 I em sap greu que se m'hagi fet tant pesat. Perquè no hauria de ser-ho. Perquè el que explica és una part de la història que no s'hauria d'oblidar. Però... a mi la part psicològica i la part d'anar i venir en el temps se m'ha fet dura. Molt dura. Fins i tot més que les coses que explicava del camp de concentració.

Impact (Douglas Preston)

Vaig a carregar-me aquest llibre de mala manera. La raó? Em sembla una mala imitació de "El codi da Vinci", i si aquest ja em va semblar horrible, suposo que no cal ni que digui què m'ha semblat aquest. D'acord, no n'és una còpia literal, però mentre el llegia tenia exactament la mateixa sensació. No sé si és l'estructura del llibre, la forma dels capítols, la forma d'explicar-ho, la temàtica... però era "El codi da Vinci"... però pitjor, si és que això és possible. És clar que si a algú li va agradar el codi... doncs endavant. Això és més del mateix.

El llibre comença molt interessant: una noia intel.ligent que veu caure un meteor, unes joies radioactives, uns científics que estudien Mart...

... un miratge. Al cap de 50 pàgines només té un mínim interès la història del científic, i a sobre el maten de seguida. La resta és una història sense sentit, que continua eternament, on les coses que es diuen cada vegada tenen menys sentit.

 A veure, senyor Preston, si la màquina que està a Deimos no té angle per llançar un nou tret a la Terra, com és possible que enviï un missatge?

 I aquest només és un dels errors "científics" que hi ha. Tot i que, en ser dels últims, li ha tocat ser aquí... I això per no parlar del final on tot es queda en no res perquè els "extraterrestres" representa que s'han extingit (!!!) Per caure de culs!

 Me'l van vendre com una història de ciència ficció, però... no sé pas on és la ciència. La poca que hi ha és per preguntar-li al senyor Preston que si s'ho ha fet mirar per algú que hagi passat per l'institut (he dit institut, no universitat).

 I pel que fa a l'acció... una còpia dolenta de "El codi da Vinci".

 Vaja, que si algú vol seguir el meu consell, jo fugiria d'aquest llibre!