La bèstia

 Sí que és veritat que el llibre no se m'ha fet pesat, perquè ha durat menys de 3 dies a les meves mans. Però també és veritat que m'ha fet patir molt. Potser és que ja sóc gran per aquestes coses...

 La història està molt bé, però és una mica (o un molt) irreal, sobretot el fet que "la bèstia", podent-se menjar a humans, l'únic que faci és fer-los alguna esgarrinxada i prou. Tampoc s'entén massa el canvi de la Carol (per què?)

 Però la història enganxa, encara que només sigui per veure si al final tot acaba bé. Bé, al final tot sempre acaba bé, no?

 La història no aporta massa, però és una bona història per passar una bona estona.

Empremtes que mai s'esborren

 I, finalment, he arribat al llibre que em van regalar i que m'ha fet llegir tots els anteriors. La veritat és que no em penedeixo d'haver-los llegit, i segurament seguiré (L'ombra de la sirena ja és a casa, i segurament aviat n'hi hagi algun altre...)

 D'aquest llibre m'ha agradat que l'Erica torna a ficar-se en la resolució del cas. També és normal, ja que es parla bastant de la vida de la seva mare, i ens desvela alguns secrets de la seva mare.

 Suposo que el que agrada és aquesta barreja de misteri i situacions quotidianes. Quants cops he somrigut (o rigut directament) amb els problemes personals dels protagonistes? En quantes situacions m'he sentit identificada?

 És un llibre en la línia dels anteriors, no m'ha semblat que fos ni millor, ni pitjor. Bé, ni diferent :-)