The return of the King

Com sempre, el senyor dels anells és un llibre agradable de llegir. Una relectura sempre és més lenta, perquè no tens aquella ànsia per saber què passarà. A més, aquest llibre acaba amb la dissolució de la companyia, i el volia allargar, perquè no arribés el final. El resultat és que m'ha durat molts dies.

 Tot i així, tornaré a rellegir-lo d'aquí a uns anys, per tot plegat: els paisatges, les emocions...

El regne de Kensuke

 Aquest és un molt bon llibre per nens, llàstima que no aprofundeixi en les coses i trobis que ha estat massa curt.

 Explica el que diu que explicarà: el protagonista és un nen. Els seus pares decideixen fer la volta al món amb vaixell de vela, i ell cau per la borda una nit, juntament amb la seva gossa, i són rescatats per un home vell que viu en una illa deserta, on hi ha orangutans.

 La història està molt bé. És infantil, però enganxa. Però deixa de ser un gran llibre per unes quantes preguntes que no respon (ja ho sé, són preguntes d'adults, però preguntes al cap i a la fi):

 - Quan el nen cau per la borda, la mare fa dies que té molt mal de panxa. El llibre no fa èmfasi en gaires coses, però sí en el mal de panxa. I llavors... al final mai et diu a què era degut el mal de panxa! Ja ho sé, deuria haver menjat alguna cosa que li va fer mal, però llavors, per què hi posava tan d'èmfasi?

 - El nen es dedica a pintar amb en Kensuke i li promet que seguirà pintant. Al principi del llibre, diu que va acabar l'escola (perdent un any, suposo) i va anar a la universitat, però no es menciona la pintura per enlloc. Trobo que hauria estat bé dir-ne alguna cosa!

 - Algú va tornar a l'illa? Els seus pares sabien on era. Ja sabem que en Kensuke volia estar sol, però en el món real, algú hi hagués tornat, ni que fos per veure si els orangutans estaven bé... I no em crec que el fill no hi volgués anar!

 Vaja, que la història està molt bé, però un cop hi penses... veus que hi ha llacunes.

Sé lo que estás pensando

 He de reconèixer que aquest llibre m'ha sorprès gratament. M'esperava una altra cosa, però té alguna cosa nova, diferent, que últimament és difícil de trobar.

 També, suposo, he de reconèixer que un dels fets pels que m'agrada és deformació professional: l'explicació de com s'ho va fer per "endevinar" el número que havia pensat la primera víctima per mi ja val la pena tot el llibre :-) D'acord, potser a algú no li agradarà massa, però a mi em va semblar genial.

 Com a error li podria trobar una cosa que no sé si és error de traducció o no. El policia en cap moment li diu a l'assassí que les víctimes han rebut cartes, però en un moment de conversa posterior l'assassí li diu alguna cosa sobre les cartes. En el moment que ho vaig llegir em va semblar molt estrany, però el policia no hi fa referència en cap moment.

 El llibre es llegeix bé, ràpid, i és agradable de llegir. A sobre, té un component matemàtic (hauria de dir estadístic?) al mig. Així que, què més puc demanar?