Títol: Way Station
Autor: Clifford D. Simak
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺
No havia llegit res d'en Clifford D. Simak, però després de llegir aquest, tinc clar que en llegiré més. Perquè aquesta història és a la vegada senzilla, però completament original.
Ens parla d'una granja d'aquestes que hi ha per Estats Units, una mica aïllada de tot i de tothom, on hi viu un home que ha viscut molts anys i que cada dia fa una passejada d'una hora...
... però en realitat, la granja és una estació de pas per extraterrestres que arriben a la Terra, i l'home és qui es cuida d'ella.
Ens trobem amb algú que no entèn com el nostre protagonista ha pogut viure tants anys i no li cal treballar...
... però ens en diu la raó.
La veritat és que m'ha sorprès com d'una cosa tan senzilla (que una granja sigui en realitat una estació espacial) n'hagi sortit una història que és tant interessant.
15 de febrer del 2018
6 de febrer del 2018
Els humans a Atshe
Títol: El nombre del mundo es bosque
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle (2/10)
Pàgines: 164
Puntuació: ☺☺☺☺
Acostumada als llibres llargs i a les sagues que no acaben mai, aquest llibre se m'ha fet curt, i segurament hagués agraït saber una mica més del món on passa la història i, sobretot, dels seus habitants.
La veritat és que el paràgraf final m'ha deixat amb una mala sensació a sobre, un final que d'alguna manera no acaba bé, però que convida a pensar sobre el que les nostres (males) accions poden causar en els altres. Sé que no és un llibre dels que oblidi fàcilment, i que les idees que hi he trobat aquí sobre societats i comportaments humans, com les que vaig trobar a "Los desposeídos", seguiran força temps al meu cap.
El principal (?) personatge humà és un esteorotip de tot el dolent que podem arribar a ser, però no per això és menys realista (no em costa gaire imaginar-me algun oficial de qualsevol exèrcit que sigui així). I el principal personatge natiu és... especial.
Tal com he dit, m'hagués agradat aprofundir en la societat nativa, en la seva estructura, en els somnis,... en moltes coses. Tot i així, com ja vaig dir amb "Los desposeídos", crec que és un llibre que tothom hauria de llegir en algun moment o altre per reflexionar sobre les conseqüències de les nostres accions.
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle (2/10)
Pàgines: 164
Puntuació: ☺☺☺☺
Acostumada als llibres llargs i a les sagues que no acaben mai, aquest llibre se m'ha fet curt, i segurament hagués agraït saber una mica més del món on passa la història i, sobretot, dels seus habitants.
La veritat és que el paràgraf final m'ha deixat amb una mala sensació a sobre, un final que d'alguna manera no acaba bé, però que convida a pensar sobre el que les nostres (males) accions poden causar en els altres. Sé que no és un llibre dels que oblidi fàcilment, i que les idees que hi he trobat aquí sobre societats i comportaments humans, com les que vaig trobar a "Los desposeídos", seguiran força temps al meu cap.
El principal (?) personatge humà és un esteorotip de tot el dolent que podem arribar a ser, però no per això és menys realista (no em costa gaire imaginar-me algun oficial de qualsevol exèrcit que sigui així). I el principal personatge natiu és... especial.
Tal com he dit, m'hagués agradat aprofundir en la societat nativa, en la seva estructura, en els somnis,... en moltes coses. Tot i així, com ja vaig dir amb "Los desposeídos", crec que és un llibre que tothom hauria de llegir en algun moment o altre per reflexionar sobre les conseqüències de les nostres accions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)