Títol: Criptonomicón III: El código Aretusa
Autor: Neal Stephenson
Saga: Criptonomicón (3/3)
Pàgines: 494
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Sí, sé que no és una sèrie, i que només es va publicar aquí en tres llibres, però ja que tenia tres llibres, els tracto com una sèrie.
El final de la sèrie és fins i tot millor que el principi. En aquest llibre tot acaba confluint, i el passat i el present s'entrellacen amb històries que comencen en el passat i acaben en el present. I tot, amb la intel·ligència enorme de tots els personatges: des de la construcció que fa en Goto Dengo pensant en com escapar, la manera com en Lawrence Waterhouse es dedica a amagar missatges codificats (o com aconsegueix enganyar en Goto Dengo per poder trencar un codi!), fins a la manera que té l'Enoch Root per posar-se en contacte amb en Randy, sense deixar de banda el que fa en Randy amb l'ordinador a dintre de la presó. Tots es mereixen un premi per la seva gran intel·ligència i com han aconseguit els seus propòsits.
Quan arribava al final no tenia ganes que s'acabés. Però s'ha acabat. No descarto rellegir-lo tot d'aquí a un temps, perquè hi ha moltes coses amagades pel mig que després prenen sentit i sé que una relectura seria molt profitosa!
30 d’agost del 2019
21 d’agost del 2019
Un llibre sobre els nombres de Fibonacci
Títol: The Fabulous Fibonacci Numbers
Autor: Alfred S. Posamentier, Ingmar Lehmann
Saga: -
Pàgines: 385
Puntuació: ☺☺☺☺
El llibre fa un repàs extens dels nombres de Fibonacci: des de les propietats més senzilles, a propietats més amagades, passant per diferents llocs (molts d'ells inesperats) on s'acaben trobant. Crec que és difícil que hi hagi alguna propietat dels nombres que no es trobi en el llibre.
Al principi ho demostra tot, després hi ha algun resultat que no demostra (i que no li hagués costat gaire, per no deixar amb les ganes al personal). Però és rigorós i bastant complet.
Com sempre passa amb els nombres de Fibonacci (o més aviat amb el nombre auri), hi ha moments en què sembla que el vulguin fer entrar amb calçador a tot arreu i que hagi de sortir-hi per força, però a banda d'això, la resta m'ha semblat molt bona.
Ara acabo de veure que els mateixos autors tenen un llibre sobre pi. Després d'haver llegit aquest, crec que va a la llista de llibres per llegir. I amb això crec que ja ho he dit tot :-)
Autor: Alfred S. Posamentier, Ingmar Lehmann
Saga: -
Pàgines: 385
Puntuació: ☺☺☺☺
El llibre fa un repàs extens dels nombres de Fibonacci: des de les propietats més senzilles, a propietats més amagades, passant per diferents llocs (molts d'ells inesperats) on s'acaben trobant. Crec que és difícil que hi hagi alguna propietat dels nombres que no es trobi en el llibre.
Al principi ho demostra tot, després hi ha algun resultat que no demostra (i que no li hagués costat gaire, per no deixar amb les ganes al personal). Però és rigorós i bastant complet.
Com sempre passa amb els nombres de Fibonacci (o més aviat amb el nombre auri), hi ha moments en què sembla que el vulguin fer entrar amb calçador a tot arreu i que hagi de sortir-hi per força, però a banda d'això, la resta m'ha semblat molt bona.
Ara acabo de veure que els mateixos autors tenen un llibre sobre pi. Després d'haver llegit aquest, crec que va a la llista de llibres per llegir. I amb això crec que ja ho he dit tot :-)
20 d’agost del 2019
El diari de la Leia
Títol: El diari de la princesa
Autor: Carrie Fisher
Saga: -
Pàgines: 270
Puntuació: ☺☺☺
Vaig començar el llibre amb moltes ganes, i la primera part, quan explica els seus inicis en el cine i com va aconseguir el paper de princesa Leia està molt bé. Però llavors es comença a fer pesat.
El diari (que és realment el que vol mostrar el llibre) és un tostón. I si bé la Carrie adulta em cau bé i m'agrada com escriu, fins i tot em fa gràcia, la Carrie de 19 anys és molt pesada.
Després dels diaris explica una mica més sobre la seva vida. A estones es fa entretingut, però a estones es fa molt pesat, sobretot la part on parla de signar autògrafs.
En resum: no m'ha acabat de convèncer. Si hagués sigut només el primer terç del llibre hagués sigut un bon llibre, però la resta...
Autor: Carrie Fisher
Saga: -
Pàgines: 270
Puntuació: ☺☺☺
Vaig començar el llibre amb moltes ganes, i la primera part, quan explica els seus inicis en el cine i com va aconseguir el paper de princesa Leia està molt bé. Però llavors es comença a fer pesat.
El diari (que és realment el que vol mostrar el llibre) és un tostón. I si bé la Carrie adulta em cau bé i m'agrada com escriu, fins i tot em fa gràcia, la Carrie de 19 anys és molt pesada.
Després dels diaris explica una mica més sobre la seva vida. A estones es fa entretingut, però a estones es fa molt pesat, sobretot la part on parla de signar autògrafs.
En resum: no m'ha acabat de convèncer. Si hagués sigut només el primer terç del llibre hagués sigut un bon llibre, però la resta...
10 d’agost del 2019
Ens hem de preocupar pel que mengem?
Títol: Comer sin mideo: Mitos, falacias y mentiras sobre la alimentación en el siglo XXI
Autor: J. M. Mulet
Saga: -
Pàgines: 297
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Aquest és un llibre que és genial. No sé si és per la manera d'explicar-se (m'ha fet riure, o com a mínim, somriure, unes quantes vegades), o si és perquè es veu que hi ha molta recerca i coneixement al darrere, o si és perquè et fa obrir els ulls en moltes coses, mentre t'adones que hi ha moltes coses que ens volen fer creure que no són veritat.
Parla dels aliments, i de si és segur el que mengem. Però també parla de la química de la cuina (tota la química que hi ha en una paella em va encantar). I de si és veritat o no que hi ha aliments que ens estan enverinant o no. De si els aliments ecològics són millors que els no ecològics (i aquí amb millor es pot entendre més sans, més bons pel medi ambient...) O dels trangènics.
Només puc dir que he après un munt, i que a més m'ho he passat molt bé aprenent. Què més es pot demanar?
Autor: J. M. Mulet
Saga: -
Pàgines: 297
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Aquest és un llibre que és genial. No sé si és per la manera d'explicar-se (m'ha fet riure, o com a mínim, somriure, unes quantes vegades), o si és perquè es veu que hi ha molta recerca i coneixement al darrere, o si és perquè et fa obrir els ulls en moltes coses, mentre t'adones que hi ha moltes coses que ens volen fer creure que no són veritat.
Parla dels aliments, i de si és segur el que mengem. Però també parla de la química de la cuina (tota la química que hi ha en una paella em va encantar). I de si és veritat o no que hi ha aliments que ens estan enverinant o no. De si els aliments ecològics són millors que els no ecològics (i aquí amb millor es pot entendre més sans, més bons pel medi ambient...) O dels trangènics.
Només puc dir que he après un munt, i que a més m'ho he passat molt bé aprenent. Què més es pot demanar?
2 d’agost del 2019
Un llibre molt pesat de mitologia
Títol: Saber mitología
Autor: (Editorial sopena)
Saga: -
Pàgines: 310
Puntuació: ☹
No sé com va arribar aquest llibre a casa, i fa molt temps vaig començar a llegir-lo, pensant-me que seria interessant. És un tostón dels grossos. No fa ni les històries que explica mig interessants. Això sí: té molta informació sobre totes les mitologies que et puguis imaginar.
Autor: (Editorial sopena)
Saga: -
Pàgines: 310
Puntuació: ☹
No sé com va arribar aquest llibre a casa, i fa molt temps vaig començar a llegir-lo, pensant-me que seria interessant. És un tostón dels grossos. No fa ni les històries que explica mig interessants. Això sí: té molta informació sobre totes les mitologies que et puguis imaginar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)