El tercer llibre de Memòries d'Idhun m'està costant, i molt. En porto una cinquena part llegida (gairebé unes 200 pàgines...) i em dóna la impressió que aquest llibre no era necessari. Potser és que no ho entenc. Potser quan llegeixi una mica més canvii d'opinió, però...
No té la gràcia que tenien els dos primers. En el primer anaves descobrint el món d'Idhun a través d'en Jack i la Victòria. T'anava introduint mica en mica al món, i hi havia tota la història d'en Kirtash, i l'enigma de saber qui era i per què matava a tanta gent.
En el segon llibre, hi havia tota la batalla entre els homes i els sheks, i el saber si tots tres aconseguirien véncer l'Ashran.
Però, un cop vençut l'Ashran, doncs els llibres es podrien haver acabat perfectament. Em dóna la impressió que aquesta tercera part és anar embolicant la troca, perquè tocava, perquè és molt millor fer una trilogia que no pas només dos llibres.
Potser m'equivoqui. L'acabaré de totes formes. Però em dóna la impressió que aquesta tercera part no havia d'existir en un primer moment.
29 de setembre del 2007
9 de setembre del 2007
Taliesin
Taliesin és el primer llibre del Ciclo Pendragón, i explica els origens del mag Merlí.
Comença amb dues històries, la de la Charis, la filla del rei Avallach, que viu a l'Atlàntida, i la d'en Taliesin, un nen que és trobat recent nascut pel príncep Elphin.
M'he quedat amb les ganes de saber d'on provenia realment en Taliesin, però suposo que això ajuda a fomentar l'aura de misteri que envolta al personatge.
Tot i així, aquest llibre comença a posar les pedres de la llegenda del gran mag. Una mare que prové de l'Atlàntida, que en va fugir just abans de ser destruida, i que tothom la considera la dona més maca que ha vist mai. Que, a més, els bretons tracten el seu poble com a un poble de fades i es pensen que són màgics. I, a més, filla d'un rei. I un pare que el van trobar al fons del riu, acabat de néixer, mig mort, i que acaba vivint també com a fill d'un gran rei, però que a sobre és un gran cantor, i la gent, només de sentir-lo cantar, cau rendida als seus peus.
I un nen, en Merlí, que sembla que neix mort, però que, per art de màgia, resucita, una nit que els estels diuen que ha de néixer el més gran d'entre tots els Reis.
El llibre, en alguns trossos, és una mica lent. També m'hi sobra una mica tota la part del cristianisme. No ha de ser tot bo, no? Però ja tinc ganes de llegir-ne la segona part. I la tercera. I la quarta. I la cinquena.
Comença amb dues històries, la de la Charis, la filla del rei Avallach, que viu a l'Atlàntida, i la d'en Taliesin, un nen que és trobat recent nascut pel príncep Elphin.
M'he quedat amb les ganes de saber d'on provenia realment en Taliesin, però suposo que això ajuda a fomentar l'aura de misteri que envolta al personatge.
Tot i així, aquest llibre comença a posar les pedres de la llegenda del gran mag. Una mare que prové de l'Atlàntida, que en va fugir just abans de ser destruida, i que tothom la considera la dona més maca que ha vist mai. Que, a més, els bretons tracten el seu poble com a un poble de fades i es pensen que són màgics. I, a més, filla d'un rei. I un pare que el van trobar al fons del riu, acabat de néixer, mig mort, i que acaba vivint també com a fill d'un gran rei, però que a sobre és un gran cantor, i la gent, només de sentir-lo cantar, cau rendida als seus peus.
I un nen, en Merlí, que sembla que neix mort, però que, per art de màgia, resucita, una nit que els estels diuen que ha de néixer el més gran d'entre tots els Reis.
El llibre, en alguns trossos, és una mica lent. També m'hi sobra una mica tota la part del cristianisme. No ha de ser tot bo, no? Però ja tinc ganes de llegir-ne la segona part. I la tercera. I la quarta. I la cinquena.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)