29 de setembre de 2007

El Panteó

El tercer llibre de Memòries d'Idhun m'està costant, i molt. En porto una cinquena part llegida (gairebé unes 200 pàgines...) i em dóna la impressió que aquest llibre no era necessari. Potser és que no ho entenc. Potser quan llegeixi una mica més canvii d'opinió, però...

No té la gràcia que tenien els dos primers. En el primer anaves descobrint el món d'Idhun a través d'en Jack i la Victòria. T'anava introduint mica en mica al món, i hi havia tota la història d'en Kirtash, i l'enigma de saber qui era i per què matava a tanta gent.

En el segon llibre, hi havia tota la batalla entre els homes i els sheks, i el saber si tots tres aconseguirien véncer l'Ashran.

Però, un cop vençut l'Ashran, doncs els llibres es podrien haver acabat perfectament. Em dóna la impressió que aquesta tercera part és anar embolicant la troca, perquè tocava, perquè és molt millor fer una trilogia que no pas només dos llibres.

Potser m'equivoqui. L'acabaré de totes formes. Però em dóna la impressió que aquesta tercera part no havia d'existir en un primer moment.