Mentre anava llegint Tobi Lolness, estava gaudint del llibre com no ho havia fet de cap llibre en molt de temps. Fins que...
Fins que veia que les pàgines no s'acabaven i el llibre no arribava a un final. Al contrari, encara s'embolicava més la troca. I més. Fins a deixar la història en un punt molt interessant.
Apa, ja hi tornem a ser com amb Eragon. Un llibre acabat, i el següent que encara no hi és.
Tobi Lolness és un llibre molt recomanable. A mi m'ha encantat. Sobretot quan explica com el pare d'en Tobi diu que hi ha altres móns, que no només hi ha l'arbre on viuen, sinó que hi ha molts més altres arbres al món. O quan parla del forat a la capa de fulles, provocat pels dolents, que extreuen la sava de l'arbre per obtenir combustible. O... O un munt de coses que fan somriure.
Només li trobo una cosa a criticar: havia de ser una saga? Ja no hi poden haver llibres sols, que comencin i acabin?
30 de gener del 2008
20 de gener del 2008
Un nen contra la resta del món
Feia molt que no començava un llibre fantàstic que m'agradés tant, que tingués aquest no sé què que t'enganxa i que en vols saber més i més.
El llibre en qüestió es diu Tobi Lolness.
No sé ben bé què és el que m'agrada tant. Potser la idea novedosa d'aquests éssers de menys de dos mil.límetres d'alçada que viuen en un arbre. Potser la forma d'explicar les coses, com si fossis en Tobi, veient com tothom el persegueix. Potser aquell ai al cor dels llibres juvenils, de l'heroi petit, que no sap com es troba en perill i aconsegueix salvar-se, sempre pels pèls, no sap ben bé com.
Suposo que és això, posar-te en el lloc del fugitiu, amb tots els perills que et persegueixen. Perquè no ha de ser fàcil viure en un arbre fent un mil.límetre i mig d'alçada. Algú s'ha parat a pensar mai la d'habitants perillosos que pot tenir un arbre? I les fulles que cauen a la tardor. I com passar d'una branca a l'altra sense caure?
I això només és el principi. Tinc el pressentiment que durarà poc, aquest llibre.
El llibre en qüestió es diu Tobi Lolness.
No sé ben bé què és el que m'agrada tant. Potser la idea novedosa d'aquests éssers de menys de dos mil.límetres d'alçada que viuen en un arbre. Potser la forma d'explicar les coses, com si fossis en Tobi, veient com tothom el persegueix. Potser aquell ai al cor dels llibres juvenils, de l'heroi petit, que no sap com es troba en perill i aconsegueix salvar-se, sempre pels pèls, no sap ben bé com.
Suposo que és això, posar-te en el lloc del fugitiu, amb tots els perills que et persegueixen. Perquè no ha de ser fàcil viure en un arbre fent un mil.límetre i mig d'alçada. Algú s'ha parat a pensar mai la d'habitants perillosos que pot tenir un arbre? I les fulles que cauen a la tardor. I com passar d'una branca a l'altra sense caure?
I això només és el principi. Tinc el pressentiment que durarà poc, aquest llibre.
En Tobi, doncs, va passar el dia a l'amagatall, dormint i curant-se les ferides amb cintes de fulla fresca. Tres cops el va despertar la vibració d'escamots sorollosos que passaven en desordre. Tres cops, després de passar els caçadors, es va quedar molta estona petrificat i panteixant.
El buscaven per tot arreu. Més intensament que abans.
A l'arbre no s'havia vist mai un combat tan desigual: un nen contra la resta del món.
19 de gener del 2008
Barrayar
O les aventures d'en Miles Vorkosigan, sense en Miles Vorkosigan.
Com tots els llibres de la sèrie d'en Miles Vorkosigan, aquest és un llibre molt agradable de llegir, i que et deixa amb la boca oberta.
En aquest cas, la història es veu des dels ulls de la mare d'en Miles, la Cordelia Naismith. Acaba d'arribar a Barrayar, provenint d'un altre planeta. Però no només això. S'acaba de casar, està embarassada i... i com que l'emperador mor, i el seu successor és un nen de quatre anys, es converteix en la dona del regent.
A través d'ella es van veient les costums de Barrayar. Al principi ella està perduda, i reconec que jo també ho estava una mica, amb tants de Vor.
I, com ja vaig dir, és la història del naixement d'en Miles. De com va ser enverinada, de com li van dir que havia de perdre el fill, de com el seu fill és robat, de la seva determinació d'anar-lo a buscar enmig d'una guerra civil.
I, com sempre, petits herois, grans persones, que es troben enmig de la situació i han de sobreviure com poden, i aquest "com poden" es converteix en heroicitat. És clar que hi ha pèrdues pel mig.
De qualsevol forma, un llibre imprescindible, com tots els d'en Miles.
Com tots els llibres de la sèrie d'en Miles Vorkosigan, aquest és un llibre molt agradable de llegir, i que et deixa amb la boca oberta.
En aquest cas, la història es veu des dels ulls de la mare d'en Miles, la Cordelia Naismith. Acaba d'arribar a Barrayar, provenint d'un altre planeta. Però no només això. S'acaba de casar, està embarassada i... i com que l'emperador mor, i el seu successor és un nen de quatre anys, es converteix en la dona del regent.
A través d'ella es van veient les costums de Barrayar. Al principi ella està perduda, i reconec que jo també ho estava una mica, amb tants de Vor.
I, com ja vaig dir, és la història del naixement d'en Miles. De com va ser enverinada, de com li van dir que havia de perdre el fill, de com el seu fill és robat, de la seva determinació d'anar-lo a buscar enmig d'una guerra civil.
I, com sempre, petits herois, grans persones, que es troben enmig de la situació i han de sobreviure com poden, i aquest "com poden" es converteix en heroicitat. És clar que hi ha pèrdues pel mig.
De qualsevol forma, un llibre imprescindible, com tots els d'en Miles.
1 de gener del 2008
L'any 2007 en llibres
Està bé, això de començar el blog a principis del 2007. Així ara puc fer un resum de tots els llibres que vaig llegir el 2007. Normalment em pregunto quants llibres llegeixo a l'any. Em dóna la impressió que aquest any n'he llegit poquets... Aquí van:
Divuit llibres en total. Unes tres setmanetes per llibre. Ui... em sembla que és molt :-P Vull dir que tres setmanes són molts dies per llegir un llibre. Suposo que podria dir que el 2007 no vaig llegir massa llibres, cosa que en realitat ja sabia. De fet, fins i tot m'ho podia imaginar: un de casa, un de la biblioteca. A la biblioteca em donen 3 setmanes i sempre els acabo renovant un cop. Surten els comptes... En llegiré més aquest 2008?
De fet, és el que diu l'aNobii: 18 llibres, 8288 pàgines. Surto a una mitjana d'unes 22-23 pàgines per dia. Mmmm... potser no està tan malament?
A veure si aquest any en llegeixo... 20? D'aquí a un any sabré si ho he fet...
- Harry Potter and the Prisoner of Azkaban
- Septimus y el hechizo imposible
- Harry Potter and the Goblet of Fire
- El desert de gel
- L'enigma del quatre
- La maledicció d'Odi
- Memòries d'Idhun - La Resistència
- Harry Potter and the Order of the Phoenix
- Memòries d'Idhun: la Tríada
- La porta d'Agartha
- Harry Potter and the Half-Blood Prince
- Harry Potter and the Deathly Hallows
- Taliesin
- Memòries d'Idhun: El Panteó
- Gauditronix
- Tierra de dragones
- Septimus i l'últim alquimista
- La mujer del viajero en el tiempo
Divuit llibres en total. Unes tres setmanetes per llibre. Ui... em sembla que és molt :-P Vull dir que tres setmanes són molts dies per llegir un llibre. Suposo que podria dir que el 2007 no vaig llegir massa llibres, cosa que en realitat ja sabia. De fet, fins i tot m'ho podia imaginar: un de casa, un de la biblioteca. A la biblioteca em donen 3 setmanes i sempre els acabo renovant un cop. Surten els comptes... En llegiré més aquest 2008?
De fet, és el que diu l'aNobii: 18 llibres, 8288 pàgines. Surto a una mitjana d'unes 22-23 pàgines per dia. Mmmm... potser no està tan malament?
A veure si aquest any en llegeixo... 20? D'aquí a un any sabré si ho he fet...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)