23 de març de 2008

Blanc i fred

Després d'haver llegit l'Emperadriu dels Eteris, m'ha quedat una sensació. O dues: un món blanc i fred.

D'acord, l'estrella és blava, però la neu, el gel, la boira... tot plegat és blanc, i m'ha quedat una sensació de blanc i de fred.

És un llibre totalment recomanable, sobretot per llegir a ple hivern. Sembla mentida com es pot mantenir la tensió durant tot el llibre amb tan pocs personatges. Bé, bàsicament amb la Bipa, que corre darrere l'Aer, que va a buscar el palau de l'Emperadriu dels Eteris.

El patiment de la Bipa, per no saber si arribarà a temps. Tota la seva lluita, a darrere de l'Aer, sentint com tothom li diu Opaca, com tothom la mira amb despreci, com tothom li diu que ha arribat massa lluny. Però la seva força, la força per anar en contra de tot, i demostrar que, encara que sigui una opaca, ella pot arribar fins on es proposi, amb la seva intel.ligència.

I aquí ho deixo. Només dic que és totalment recomanable.

2 comentaris:

Anna ha dit...

m'alegro que t'hagi agradat! Molt interessant el teu anàlisi.

matgala ha dit...

Moltes gràcies, Anna! L'anàlisi continuava, però ja no em vaig atrevir :-P