Sincerament, no puc dir que el llibre "Garras y colmillos" sigui dolent. Només puc dir que a mi no m'ha agradat gens, i que no és el que vol fer veure a la portada.
Quan un llibre te'l compres a la banda juvenil de la llibreria, té un drac a la portada, i hi ha amb lletres gairebé tan grans com al títol, "galardonada con el premio mundial de fantasía en 2005", et penses que et trobaràs amb una novel.la fantàstica.
El que no t'esperes trobar és una novel.la victoriana, previsible, i on l'única fantasia que hi ha és que en comptes de tenir persones, tens dracs. Però els dracs es comporten com a persones, i més enllà de les primeres 10 o 20 pàgines ja no veus dracs, sinó persones.
Aquest llibre no només m'ha molestat perquè sembla que hagi volgut vendre aprofitant un allau de novel.la fantàstica, quan en realitat hauria de ser catalogat d'un altre tipus de novel.la. I no dic que sigui dolent. Segurament, si m'agradessin aquest tipus de novel.les, m'hagués agradat. Però si no en llegeixo normalment és perquè ja sé que no m'agraden i m'he sentit una mica enganyada.
També m'he sentit enganyada pel premi. Potser sóc jo la que tinc les idees girades, però, i sense tenir en compte si el llibre és bo o no, com es pot donar un premi de novel.la fantàstica a un llibre que no és fantàstic?
Potser sóc massa dura amb el llibre. Al cap i a la fi hi surten dracs... Però és que no m'agrada que em prenguin el pèl, i aquest cop me l'han pres de mala manera. Si això serveix perquè no li prenguin a algú altre... benvingut sigui!
2 comentaris:
apuntat: a mi no me'l prendran, el pèl, amb aquest.
Això que dius em recorda una mica al que passa amb la novel·la històrica, que avui en dia qualsevol cosa que inclogui templers o alguna conspiració paranoide amb arrels a l'antigor ja es classifica com a tal.
Sí, Anna, aquestes ganes de vendre... Buf, és que em fan empipar bastant.
Publica un comentari a l'entrada