Abans d'acabar amb els contes curts de l'H. G. Wells, vaig començar (i acabar) aquesta història sobre bandolers, perquè l'havia de tornar a la biblioteca.
Ens trobem a l'època d'en Serrallonga. Un noi de 15 anys descobreix que el seu pare va morir assassinat per en Serrallonga i comença a recórrer la Catalunya interior per trobar-lo i matar-lo.
La veritat és que és bastant diferent al que llegeixo normalment, però és un llibre del tot recomanable. És curtet, i es pot llegir d'una tirada fàcilment, però està ben acabat, ben explicat, i es fa interessant.
Només un petit comentari friki, per qui l'hagi llegit: la història, al final, no té un paral.lelisme molt gran amb la història d'en Luke Skywalker?
30 de maig del 2008
23 de maig del 2008
La máquina del tiempo
No l'havia llegit mai, i quasi que em feia una mica de vergonya no haver-ho fet. Així que, a la que el vaig veure, el vaig comprar...
He de reconéixer que el vaig començar a llegir sense saber de què anava, ni res més. Només que el títol era "la máquina del tiempo", i que, segurament, hi hauria una màquina del temps :-)
Al principi em va posar una mica nerviosa, em va costar començar. Però després em va encantar, el com i el què.
Una curiositat: anava llegint, fins que en un moment em vaig dir: "Però quantes cerilles portava aquest home a sobre?" Un parell de paràgrafs més endavant, explica que se li acaben, amb els problemes que això comporta (que no explicaré).
La història, el que es troba en el futur, em va semblar una mica trist. Però... bé, em va agradar bastant. Ara, a per les altres històries del llibre :-)
He de reconéixer que el vaig començar a llegir sense saber de què anava, ni res més. Només que el títol era "la máquina del tiempo", i que, segurament, hi hauria una màquina del temps :-)
Al principi em va posar una mica nerviosa, em va costar començar. Però després em va encantar, el com i el què.
Una curiositat: anava llegint, fins que en un moment em vaig dir: "Però quantes cerilles portava aquest home a sobre?" Un parell de paràgrafs més endavant, explica que se li acaben, amb els problemes que això comporta (que no explicaré).
La història, el que es troba en el futur, em va semblar una mica trist. Però... bé, em va agradar bastant. Ara, a per les altres històries del llibre :-)
3 de maig del 2008
La historiadora
L'últim cop que vaig anar a la biblioteca, era l'hora del conte. No podia passar a les estanteries a veure què hi havia, així que vaig mirar una mica entre els llibres que acabaven de tornar. Un dels llibres em va cridar l'atenció. Era tot negre i tenia un drac vermell a la portada. Li vaig preguntar a la bibliotecària quin llibre era i em va dir que m'agradaria. Quan vaig llegir la contraportada, vaig estar a punt de tornar-lo, però vaig decidir que donaria una oportunitat als llibres d'aquest estil. Dic que no m'agraden, però potser és que només n'he llegit pocs i els pocs que he llegit eren dolents...
Em vaig equivocar. Dir que no em va agradar seria suavitzar-ho massa. Feia anys que no llegia una cosa tan lenta, pesada, i previsible (calla! Si fa poc vaig llegir "Garras y colmillos"... Si és que porto una temporadeta que tela...)
La història no m'ha enganxat en cap moment. Massa previsible, ja ho he dit. Tant la història antiga com la de l'actualitat. I, a més, és que gairebé no hi ha història. El que l'autora escriu en 700 pàgines, trobo que es podia haver explicat en 100, i encara n'haguessin sobrat. I és que, de cop, et trobes amb tot un capítol que t'explica coses que no tenen ni cap ni peus, ni tenen res a veure amb la història.
D'acord, no m'agrada deixar llibres a mitges. I aquesta és la única raó per la que el vaig acabar. M'agrada donar-los una oportunitat, fins al final. Però d'aquest llibre no es salva res. I d'acord, és el primer cop, perquè tampoc m'agrada, però va arribar un moment en què vaig començar a llegir en diagonal i a saltar-me les llargues descripcions que no venien a cuento i que a sobre no eren ni bones.
I, fins i tot llegint en diagonal, només de llegir em venien ganes de dormir!
Per compensar he agafat un clàssic que fa temps que tinc ganes de llegir. Per assegurar una mica el tret. Perquè porto una temporada que tela... i això que no m'agrada parlar malament dels llibres!
Em vaig equivocar. Dir que no em va agradar seria suavitzar-ho massa. Feia anys que no llegia una cosa tan lenta, pesada, i previsible (calla! Si fa poc vaig llegir "Garras y colmillos"... Si és que porto una temporadeta que tela...)
La història no m'ha enganxat en cap moment. Massa previsible, ja ho he dit. Tant la història antiga com la de l'actualitat. I, a més, és que gairebé no hi ha història. El que l'autora escriu en 700 pàgines, trobo que es podia haver explicat en 100, i encara n'haguessin sobrat. I és que, de cop, et trobes amb tot un capítol que t'explica coses que no tenen ni cap ni peus, ni tenen res a veure amb la història.
D'acord, no m'agrada deixar llibres a mitges. I aquesta és la única raó per la que el vaig acabar. M'agrada donar-los una oportunitat, fins al final. Però d'aquest llibre no es salva res. I d'acord, és el primer cop, perquè tampoc m'agrada, però va arribar un moment en què vaig començar a llegir en diagonal i a saltar-me les llargues descripcions que no venien a cuento i que a sobre no eren ni bones.
I, fins i tot llegint en diagonal, només de llegir em venien ganes de dormir!
Per compensar he agafat un clàssic que fa temps que tinc ganes de llegir. Per assegurar una mica el tret. Perquè porto una temporada que tela... i això que no m'agrada parlar malament dels llibres!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)