3 de maig de 2008

La historiadora

L'últim cop que vaig anar a la biblioteca, era l'hora del conte. No podia passar a les estanteries a veure què hi havia, així que vaig mirar una mica entre els llibres que acabaven de tornar. Un dels llibres em va cridar l'atenció. Era tot negre i tenia un drac vermell a la portada. Li vaig preguntar a la bibliotecària quin llibre era i em va dir que m'agradaria. Quan vaig llegir la contraportada, vaig estar a punt de tornar-lo, però vaig decidir que donaria una oportunitat als llibres d'aquest estil. Dic que no m'agraden, però potser és que només n'he llegit pocs i els pocs que he llegit eren dolents...

Em vaig equivocar. Dir que no em va agradar seria suavitzar-ho massa. Feia anys que no llegia una cosa tan lenta, pesada, i previsible (calla! Si fa poc vaig llegir "Garras y colmillos"... Si és que porto una temporadeta que tela...)

La història no m'ha enganxat en cap moment. Massa previsible, ja ho he dit. Tant la història antiga com la de l'actualitat. I, a més, és que gairebé no hi ha història. El que l'autora escriu en 700 pàgines, trobo que es podia haver explicat en 100, i encara n'haguessin sobrat. I és que, de cop, et trobes amb tot un capítol que t'explica coses que no tenen ni cap ni peus, ni tenen res a veure amb la història.

D'acord, no m'agrada deixar llibres a mitges. I aquesta és la única raó per la que el vaig acabar. M'agrada donar-los una oportunitat, fins al final. Però d'aquest llibre no es salva res. I d'acord, és el primer cop, perquè tampoc m'agrada, però va arribar un moment en què vaig començar a llegir en diagonal i a saltar-me les llargues descripcions que no venien a cuento i que a sobre no eren ni bones.

I, fins i tot llegint en diagonal, només de llegir em venien ganes de dormir!

Per compensar he agafat un clàssic que fa temps que tinc ganes de llegir. Per assegurar una mica el tret. Perquè porto una temporada que tela... i això que no m'agrada parlar malament dels llibres!

4 comentaris:

Anna ha dit...

doncs a mi em va agradar molt! però em sembla que sóc l'única...

matgala ha dit...

Doncs mira, ara m'has ajudat :-) Si et va agradar, és que no és dolent. I si no és dolent i jo no vaig poder amb ell... això vol dir que no m'hi esforci a seguir-ho intentant. Els llibres d'aquest estil no estan fets per mi :-)

Mireia ha dit...

La veritat és que al llegir el teu comentari , m'havia deprimit perquè ami em va agradar. Sóc conscient que no llegeixo "alta literatura" però tampoc l'havia trobat tant dolent. El comentari de l'Anna m'ha deixat més tranquil·la. Potser sí, que només és qúestió de gustos

matgala ha dit...

Mireia, jo tampoc llegeixo alta literatura. De fet, hi ha gent que critica el que llegeixo perquè troben que llegeixo coses de molt poc valor literari. Però... jo llegeixo el que m'agrada, jo no sóc cap estudiosa de la literatura ni res per l'estil.

A mi el llibre no em va agradar. Però el fet que a mi no m'agradés no vol dir que no sigui bo. A mi hi ha molts llibres que m'agraden i que la resta de la gent troba dolentíssims. I, ja veus, aquí sou dues portant-me la contrària i jo defensant que no em va agradar.

Però si no em va agradar no diré el contrari, només perquè tota la gent del meu voltant que l'ha llegit el trobi fantàstic, no?