Hermano Lobo

Aquest llibre ha sigut una agradable sorpresa. Me'l va donar la bibliotecària, dient que m'agradaria, i el vaig agafar amb una mica de recel. Però la bibliotecària tenia raó: m'ha agradat, i molt!

Potser no és res més que el mateix, però a mi m'ha agradat. M'ha agradat trobar-m'hi trossos del que pensa el llop, de com anomena als humans, i de les coses que entèn i no entèn.

I m'ha agradat fer el camí d'en Torak, veient com va sobrevivint com pot i com, mica en mica, es va enterant de les coses que no sabia.

I sí, torna a ser una col.lecció de llibres, una sèrie, com se li'n pugui dir. Però no és dels que et deixen amb l'ai al cor. És una mica, potser, com en Harry Potter. La història comença quan un ós mata el pare d'en Torak i aquest es queda sol al món, sense conèixer ningú, i amb l'encàrrec de trobar la muntanya de l'esperit del món, que no hi ha ningú que conegui.

I s'acaba amb aquest tros d'història tancada, tot i que saps que seguirà. I saps que seguirà de la mateixa manera que amb el primer Harry Potter saps que ha de seguir, perquè hi ha latent l'amenaça d'en Voldermort. Però és una història tancada: ha vençut el mal al que s'ha enfrontat en aquest llibre.

Torno a repetir: molt recomanable. És curtet, i es llegeix ràpid. I fa somriure més d'una vegada, quan veus al llop parlar d'en Torak com a "Alto Sin Cola", o quan els sents parlar de coses a les que encara no han trobat nom, però que entens perfectament què són.

I la història, també, molt interessant. Deixa amb ganes de saber qui són els dolents, què va fer el pare d'en Torak perquè li tinguessin tant d'odi, què va passar fa anys? Un munt de preguntes que espero poder respondre aviat!

Una altra... trilogia?

Ja hi som. Un altre llibre sense final!

Bé, aquest llibre encara s'ha comportat bastant en el final, però espero la continuació aviat.

Ja començava a explicar a l'últim post de què anava el llibre, i que tenia molt bona pinta. I tenia raó, el llibre no m'ha decebut.

En aquest primer llibre de la sèrie, la Tegen, o sigui, "La que baila con las estrellas" descobreix qui és i ha de mostrar al món, i demostrar qui és. No és un camí fàcil, perquè només és una nena, la gent del seu poble no confia en ella i... i ha dolents molt dolents, com sempre!

Al final, tot acaba més o menys bé, tot i que està clar que la història ha de continuar. No et deixa penjat, com Tobi Lolness, però tot i així fa una mica de ràbia.

Però, en general, la història està molt bé, i aquí, esperant a que en surti la segona part (i esperar recordar-me de què va!!!) Tot i així, té bona nota :-D

La que baila con estrellas

Aquest llibre promet. N'he llegit només unes 30 pàgines, però ja em té enganxada :-) Què faig aquí i no llegint?

Ens trobem en època de druides i supersticions. Suposo que és l'Anglaterra de l'època pre-artúrica, però no gaire pre, perquè moltes de les coses que es diuen em recorden a històries sobre en Merlí.

Els druides esperen que neixi un nen, que serà el salvador de tot el poble. Un nen que ha de néixer en una nit on les estrelles ballen. La nit arriba, i neix... una nena!

Sólo él sospechaba la verdad, pero no decía nada; confiaba, contra toda esperanza, estar equivocado. La comunidad aceptaría sin reparos a una druida, pero que una mujer encarnase a El que baila con las estrellas... era inconcebible. El hijo de la Diosa, el ser destinado a convertirse en el inquebrantable centinela que haría frente al mal y que tal vez tuviera incluso que sacrificar su vida por su pueblo, no podía ser una niña. Eso generaría divisiones en el seno de la sagrada hermandad, justo cuando más unidos debían estar ante el advenimiento de los males profetizados. En algún lugar tenía que haber otro pequeño... Un niño.

El país dels cecs

Finalment he acabat de llegir "La máquina del tiempo y otros relatos". M'ha portat molt de temps perquè... perquè al ser històries curtes, doncs agafava una altra història, i el deixava penjat...

I això que m'han agradat, les històries. Però, potser, la que més m'ha agradat és la última, "El país dels cecs".

Diuen els castellans que "en el país de los ciegos, el tuerto es el rey". Però, què passa si arriba una persona que hi veu normal en un lloc on només hi ha cecs, fa quinze generacions que no hi ha vist ningú, no saben què és la vista, i no s'imaginen que algú pot veure-hi?

Què farà, aquesta persona? Aconseguirà dominar-los a tots, perquè la vista li donarà avantatge? O els cecs el prendran per boig, i a sobre, els cecs estaran acostumats a viure de nit (la fred) i dormir de dia (la calor) i això suposarà un desavantatge pel que arriba?

La resposta a la història de l'H. G. Wells, és clar! :-D