29 de juny de 2008

Hermano Lobo

Aquest llibre ha sigut una agradable sorpresa. Me'l va donar la bibliotecària, dient que m'agradaria, i el vaig agafar amb una mica de recel. Però la bibliotecària tenia raó: m'ha agradat, i molt!

Potser no és res més que el mateix, però a mi m'ha agradat. M'ha agradat trobar-m'hi trossos del que pensa el llop, de com anomena als humans, i de les coses que entèn i no entèn.

I m'ha agradat fer el camí d'en Torak, veient com va sobrevivint com pot i com, mica en mica, es va enterant de les coses que no sabia.

I sí, torna a ser una col.lecció de llibres, una sèrie, com se li'n pugui dir. Però no és dels que et deixen amb l'ai al cor. És una mica, potser, com en Harry Potter. La història comença quan un ós mata el pare d'en Torak i aquest es queda sol al món, sense conèixer ningú, i amb l'encàrrec de trobar la muntanya de l'esperit del món, que no hi ha ningú que conegui.

I s'acaba amb aquest tros d'història tancada, tot i que saps que seguirà. I saps que seguirà de la mateixa manera que amb el primer Harry Potter saps que ha de seguir, perquè hi ha latent l'amenaça d'en Voldermort. Però és una història tancada: ha vençut el mal al que s'ha enfrontat en aquest llibre.

Torno a repetir: molt recomanable. És curtet, i es llegeix ràpid. I fa somriure més d'una vegada, quan veus al llop parlar d'en Torak com a "Alto Sin Cola", o quan els sents parlar de coses a les que encara no han trobat nom, però que entens perfectament què són.

I la història, també, molt interessant. Deixa amb ganes de saber qui són els dolents, què va fer el pare d'en Torak perquè li tinguessin tant d'odi, què va passar fa anys? Un munt de preguntes que espero poder respondre aviat!