El segon llibre de les Cròniques de la Prehistòria continua en la mateixa línia que el primer. Algú em va dir que era infantil, però... jo no el trobo infantil, tot i que un nen el pot llegir perfectament.
En aquest cas (i crec que no avanço res del primer llibre, perquè si hi ha un segon, vol dir que les coses van acabar bé), en Torak viu amb el clan del cèrvol, amb la seva amiga Renn, però sense en Lobo.
En Torak es sent sol, i en Lobo també el troba a faltar.
Fins que apareix una malaltia al bosc, que fa que en Torak es decideixi a anar a buscar un remei.
Marxa sol, sense la Renn, i sense dir res a ningú. Es dirigeix cap al bosc profund, però acabarà anant cap a la illa de les foques, on el volen castigar per haver incomplert la llei del mar, que ell no coneixia.
Altre cop un llibre d'herois que no saben el que fan, que lluiten sense saber contra què, de gent que no creu que puguin fer res perquè són nens... i molta valentia!
En el llibre es desvetllen algunes incògnites sobre la família d'en Torak, però no totes. Queda molt per saber, i moltes aventures per córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada