L'últim unicorni, en realitat, és la última unicòrnia. Viu sola al seu bosc, fins que un dia sent dir a un home que ella és la última que hi ha al món, i aleshores se'n va del seu bosc, buscant els altres unicornis.
És un conte llarg, però que no es fa llarg. Una gran història per explicar, que es fa maca de llegir.
El llibre també contenia un altre relat, "Dos corazones", que ha guanyat no sé quants premis.
Sincerament, no veig per què els ha guanyat. L'últim unicorni era un bon relat, però la seva continuació... doncs que no.
Així doncs, com passa molts cops: l'original és recomanable de llegir-lo. La seqüela? Bé, completament prescindible.
I properament: Gotholàndia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada