Tormenta de espadas (II)

Després de la primera part, i d'un descans de dos llibres, ja tocava la segona part de Tormenta de espadas.

No sé què té la sèrie de "canción de hielo y fuego" que cada cop m'agrada més.

Un dia no sé on vaig escriure que algú deia que el mèrit d'un escriptor de misteri no és trobar qui va ser el que va fer el crim, sinó que el mèrit estava en saber posar les pistes ben repartides pel mig del llibre. En aquest cas (i com ja passava amb Harry Potter), no és que les "pistes" estiguin ben repartides en el llibre, sinó que les coses estan repartides durant tota la saga.

Com a exemples, el cas de la Reina de les Espines. Surt 3 cops al llibre. Al primer, convida a la Sansa a sopar. I ja t'imagines per què l'ha convidat, però jo almenys no en vaig fer massa cas. El segon cop és quan es casa en Joffrey. Surt allà, i dius: "Ostres, què hi fa aquesta dona aquí?" No perquè no pogués ser al casament, sinó perquè era un tros que jo no entenia per què hi era. Quan torna a sortir, llavors ho entens tot. El perquè ha tingut aquesta entrada fugaç i per què ha sortit quan ha sortit.

El segon, les intrigues d'en Meñique i de l'Araña. Coses que van passar al primer llibre es resolen en aquest tercer.

I tot això fa pensar que, d'alguna manera, tot el que hi ha al llibre (i no és poc) té alguna raó de ser, i al final ens acabarem enterant de tot i de més.

La llàstima és que ara ja només em queda un llibre per llegir, i al ritme que va en George R. Martin a escriure els següents llibres... trigaré molt a saber què passa. Això, unit a la meva falta de memòria, fa que no sàpiga si ja agafar el cinquè llibre o esperar a veure què passa... De mentres, ahir ja vaig comprar-me un altre llibre d'en George, que no sé de què va, però que estic segura que serà genial.

Però, com que sé que no podré resistir massa la temptació i abans de que me n'adoni ja estaré a la biblioteca demanant la quarta part... Quan arribi la quarta part em dedicaré a fer spoilers per aquí, i així quan d'aquí a uns anys pugui llegir el següent... em tindré a mi mateixa per recordar-m'ho!

Carpe Jugulum

L'altre dia estava a Girona i tenia una hora sense fer res. M'havia descuidat de portar cap llibre, i com que feia molts mesos que no en comprava cap (he resistit!!!) vaig anar a la llibreria. Vaig trobar un llibre d'en Terry Pratchett, que em va semblar que no era de Mundo Disco (o almenys no ho deia enlloc) i vaig decidir comprar-lo, a veure si em reconciliava amb aquest autor...

Al primer paràgraf del llibre ja vaig veure que m'havia equivocat... era de Mundo Disco!

Tot i així, vaig decidir donar-li una oportunitat.

El llibre em va fer companyia una tarda de neu... però...

Bé, la Mort em va caure bé. Però hi havia massa bromes al llibre que em semblaven bromes per fer riure, però que a mi no em feien cap gràcia. Sé que a la gent li fan gràcia, però a mi... no res. No dec tenir sentit de l'humor, tot i que hi ha moltes coses que em fan gràcia...

Com que encara en tinc un altre per casa, vaig decidir que un dia el llegiria. La última oportunitat... A veure si a la tercera...

Tormenta

Després de llegir el segon llibre de la saga d'en Harry Dresden, tocava el primer.

I sí, són independents l'un de l'altre (encara que al segon diu alguna cosa del primer). Però, és clar, llavors et poses a llegir el primer, i hi ha la descripció dels personatges i... i ja ho saps!

Tret d'això, el llibre genial, com el segon. D'aquells que t'enganxen i no pots parar de llegir. O has de triar parar de llegir, perquè sinó... xungo! Et passaries tota la nit llegint!

Així que, com el primer, molt recomanable. I ara a esperar el tercer (o el quart...)

De què va el blog?

Un petit "resum" extret de Wordle.