7 de març de 2010

Tormenta

Després de llegir el segon llibre de la saga d'en Harry Dresden, tocava el primer.

I sí, són independents l'un de l'altre (encara que al segon diu alguna cosa del primer). Però, és clar, llavors et poses a llegir el primer, i hi ha la descripció dels personatges i... i ja ho saps!

Tret d'això, el llibre genial, com el segon. D'aquells que t'enganxen i no pots parar de llegir. O has de triar parar de llegir, perquè sinó... xungo! Et passaries tota la nit llegint!

Així que, com el primer, molt recomanable. I ara a esperar el tercer (o el quart...)