Començaré essent dolenta. Si hi ha un premi que s'anomena "As de picas", i que, entre altres coses, es farà un video-joc basat en el llibre que guanyi... què escriuries?
Poliedrum és això i res més que això. Uns nens aficionats a la fantasia, que per unes determinades circumstàncies, han d'entrar en un video-joc per salvar el món. I, oh quina casualitat, entre una de les moltes coses que han de fer, han de trobar els 4 asos d'una baralla, entre ells l'as de piques (...)
El llibre és entretingut, però no té res. Et poses a llegir-lo i tot el llibre tens la sensació que estàs llegint una partida en un video-joc... fins que arribes al final i t'adones que la partida ha quedat a mitges.
Es pot llegir ràpid i sense que sigui massa complicat, però... em sembla que no esperaré que surti la segona part, ni tampoc jugaré al video-joc...
29 d’abril del 2010
22 d’abril del 2010
La máquina Génesis
Feia temps que no llegia un llibre de ciència ficció que m'agradés tant.
La máquina Génesis està publicat per primer cop al 1978, i representa que l'acció té lloc els primers anys del segle XXI. O sigui, que ja és passat.
Tot i així, el llibre segueix essent actual, i es pot llegir com si et parlessin d'un futur que encara no ha arribat.
A destacar el fet de les trucades per internet, que ja al 1978 ja ho preveia!
El llibre m'ha semblat genial en totes les seves fases. No és un llibre senzill del tot, perquè quan comença a parlar de l'espai-k hi posa força teoria. Tot i així, no es fa pesat, i crec que és necessari per explicar el que passa.
Però si el llibre és bo, el final m'ha semblat genial.
Tot i que no l'explicaré, que l'espatllaria :-D
En resum: un dels millors llibres que he llegit últimament.
La máquina Génesis està publicat per primer cop al 1978, i representa que l'acció té lloc els primers anys del segle XXI. O sigui, que ja és passat.
Tot i així, el llibre segueix essent actual, i es pot llegir com si et parlessin d'un futur que encara no ha arribat.
A destacar el fet de les trucades per internet, que ja al 1978 ja ho preveia!
El llibre m'ha semblat genial en totes les seves fases. No és un llibre senzill del tot, perquè quan comença a parlar de l'espai-k hi posa força teoria. Tot i així, no es fa pesat, i crec que és necessari per explicar el que passa.
Però si el llibre és bo, el final m'ha semblat genial.
Tot i que no l'explicaré, que l'espatllaria :-D
En resum: un dels millors llibres que he llegit últimament.
12 d’abril del 2010
El caballero
Segueixo amb la saga d'en Harry Dresden, que ja que me'ls estan deixant i es poden llegir, vaig llegint.
En aquest cas era el quart llibre.
Al principi vaig pensar que era una mica més del mateix i pensava que m'avorriria molt mentre el llegís.
Però durant el llibre, en Jim Butcher et posa dins d'un món de fades, on tot és nou i tot és imaginari. Et trobes allà al mig, i tot i ser en Harry Dresden, és del tot diferent. I tens ganes de saber més i més sobre les fades.
Tot i així, al final torna a caure una mica. Potser li faltava una mica d'alguna cosa més.
Però en resum, un bon llibre, i entretingut, com tots els de la saga.
En aquest cas era el quart llibre.
Al principi vaig pensar que era una mica més del mateix i pensava que m'avorriria molt mentre el llegís.
Però durant el llibre, en Jim Butcher et posa dins d'un món de fades, on tot és nou i tot és imaginari. Et trobes allà al mig, i tot i ser en Harry Dresden, és del tot diferent. I tens ganes de saber més i més sobre les fades.
Tot i així, al final torna a caure una mica. Potser li faltava una mica d'alguna cosa més.
Però en resum, un bon llibre, i entretingut, com tots els de la saga.
1 d’abril del 2010
Justin Time i el projecte Montauk
La primera part de la col.lecció de llibres em va semblar bona, o aquest és el record que en tinc. En Justin es posa a buscar els seus pares, que van desaparèixer després d'un viatge en el temps, i per fer-ho, ell mateix viatja en el temps.
En aquesta segona part, segueix viatjant en el temps, buscant els seus pares. I encara no els troba, és clar. Només que no m'han quedat ganes de saber com continua.
Els personatges no estan massa ben desenvolupats, i la història, encara menys. I, a part d'estar massa poc desenvolupada, la vol embolicar molt... d'una manera innecessària. Massa embolic massa poc desenvolupat, que deixa una sensació molt dolenta.
Com per no seguir llegint la següent part.
Això sí, es llegeix ràpid i és molt curt.
Però també: el llibre no té cap mena de rigor de res.
En fi...
En aquesta segona part, segueix viatjant en el temps, buscant els seus pares. I encara no els troba, és clar. Només que no m'han quedat ganes de saber com continua.
Els personatges no estan massa ben desenvolupats, i la història, encara menys. I, a part d'estar massa poc desenvolupada, la vol embolicar molt... d'una manera innecessària. Massa embolic massa poc desenvolupat, que deixa una sensació molt dolenta.
Com per no seguir llegint la següent part.
Això sí, es llegeix ràpid i és molt curt.
Però també: el llibre no té cap mena de rigor de res.
En fi...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)