1 d’abril de 2010

Justin Time i el projecte Montauk

La primera part de la col.lecció de llibres em va semblar bona, o aquest és el record que en tinc. En Justin es posa a buscar els seus pares, que van desaparèixer després d'un viatge en el temps, i per fer-ho, ell mateix viatja en el temps.

En aquesta segona part, segueix viatjant en el temps, buscant els seus pares. I encara no els troba, és clar. Només que no m'han quedat ganes de saber com continua.

Els personatges no estan massa ben desenvolupats, i la història, encara menys. I, a part d'estar massa poc desenvolupada, la vol embolicar molt... d'una manera innecessària. Massa embolic massa poc desenvolupat, que deixa una sensació molt dolenta.

Com per no seguir llegint la següent part.

Això sí, es llegeix ràpid i és molt curt.

Però també: el llibre no té cap mena de rigor de res.

En fi...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Com a lector, respecto la teva opinió i afegeixo que en alguns moements no tenia ganes de seguir, ara bé, penso que és una bona col·lecció que si més no es mereix un bona puntuació. Escriure sobre el temps, no és feina fàcil.

matgala ha dit...

Potser sí que vaig ser una mica dura quan vaig escriure això, però... suposo que si ho vaig fer és que el llibre em va semblar molt dolent.

Escriure sobre els viatges en el temps no és fàcil, però es pot fer com l'Asimov a "El fin de la eternidad", com la Niffenegger a "La mujer del viajero en el tiempo" o com en Wells a "La máquina del tiempo".

Hi ha altres viatges en el temps que... almenys jo prefereixo estalviar-me!