Ja gairebé no recordava el primer llibre de la trilogia. Una noia que buscava la seva mare i acabava ficada en una història d'extraterrestres, dones que apareixien després de tempestes, dones que desapareixien després... i tot, emmarcat dins les històries Maies que van ser tanta moda fa un parell d'anys.
No buscava el segon i el tercer llibres. Però l'altre dia van aparèixer a la biblioteca, i és clar, com que no vaig veure res que em cridés l'atenció, vaig agafar el segon, titulat "La creu del Nil".
No és que a mi els llibres sobre Egipte m'agradin massa, així que el vaig agafar amb certa recança.
Però al final ha sigut un llibre que m'ha acabat agradant molt. Potser és la història, que t'enganxa des del principi i no pots parar de llegir fins al final. Potser és que no és només Egipte: el llibre transcorre entre Egipte, Jordània, la terra dels Dogons, i finalment Egipte altre cop.
Tot i que, és clar, el final del llibre deixant veure el que hi haurà just en el tercer, la recerca del cinquè cristall, han fet que ja tingui ganes de llegir-lo. Esperant, és clar, que el trobi a la biblioteca i ningú l'hagi agafat!
Però abans haurà d'esperar un parell de llibres més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada