El ocho és un llibre que em fa una mica de por de rellegir.
Recordo quan va caure a les meves mans: va ser el 1996, quan feia COU, i el llibre s'acabava de publicar aquí. Sí, era un llibre d'escacs, però em vaig posar a llegir-lo en una època d'exàmens. Al cap i a la fi, era un llibre que semblava històric, i segur que no m'enganxaria... segur que podria estudiar!
Una setmana més tard, el llibre ja estava llegit. M'havia encantat i m'havia enganxat de mala manera.
Amb el temps, el recordo com un llibre que em va encantar. Però han passat molts anys, i d'alguna manera he canviat (o, com a mínim, han canviat els meus gustos lectors). Em fa por tornar-hi per si ara em decep. Tot i que, és clar, sempre és millor tenir una opinió actualitzada d'un llibre. I com que m'està esperant El fuego, he decidit començar per El ocho...
De l'època en la que el vaig llegir, recordo que només m'agradava l'època actual, que quan parlava del passat se'm feia pesat i ho volia passar ràpid per tornar a l'actualitat. I també recordo que el trobava molt injust amb la jugadora d'escacs. No recordo gaire més.
Però torno a llegir-lo. A veure si m'agrada tant com el primer cop. A veure si el passat m'interessa més. I a veure si no el trobo tan injust amb la jugadora. A veure què.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada