19 d’agost de 2010

Máscaras de muerte

Segueixo amb els llibres de Harry Dresden, amb la mateixa sensació que amb els últims.

És un llibre entretingut, però fa massa poc que he llegit els altres, i és un clònic dels anteriors: la policia té un cas, en Harry té un cas, i passa alguna altra cosa... i tot té relació, a sobre.

Però aquest cop ja deixa moltes més coses penjades, suposo que perquè la gent es llegeixi el següent. Sí, segueix essent una història tancada, però no del tot... cosa que no m'ha fet massa il.lusió.

Es llegeix bé, per passar l'estona. Però una mica de varietat s'agrairia...