31 d’octubre de 2010

Luna nueva

Història del llibre: Ja que vaig llegir el primer, tocava el segon...

Valoració general: Al principi el volia deixar... després em va enganxar... i al final vaig pensar que per què no l'havia deixat...

Enganxa? Sí...

Llarg? No, no massa.

Divertit? Tampoc massa.

El rellegiria? O els següents m'agraden molt o diria que no...

Més?

(Escrit just després d'acabar el tercer capítol).

Però quina mala llet que té la Meyer! Sí, ja sé que és la història, i bla, bla, bla, però que malament que se m'ha quedat el cos després de llegir el capítol en què l'Edward se'n va!

I després he pensat: coi, que ja podia haver acabat el primer llibre així! Això és més un final que un principi de llibre!

I sí, ja sé que segurament ho havia de fer, però... quin mal rotllo que m'ha entrat!!!


(Un parell de capítols més tard...)

Buf... La història del primer llibre encara era acceptable. La Bella és bastant adulta, i l'Edward ho era, sense cap mena de dubte. Però... com la cosa continui com ho està fent amb en Jacob, deixo el llibre. Buf... Crec que no soportaré gaire temps la tonteria adolescent...

A part, segurament no hauria d'haver llegit "El Sol de Medianoche" primer... Ara trobo a faltar el punt de vista de l'Edward, que era molt més interessant...

(uns capítols més tard...)

Ostres! Lo de la veu em té ben intrigada!!! La Bella està sonada? No ho semblaria pas... Però, si l'Edward no li pot llegir el pensament tampoc deu poder entrar a la seva ment, no? Llavors... per què sent la veu?

El tema Jacob-Mike m'està posant dels nervis... Buf...

(Al final...)

Mmm... Lo de les veus em sembla patètic. Com sentia la veu quan ella no sabia que estava en perill si s'ho estava inventant? Buf... Per matar a la Meyer!

Però bé, llegiré el tercer, algun dia, a veure com continua... Ja que he començat...