28 de desembre de 2010

La proporción áurea

Un dia, donant una volta per una botiga (que no era de llibres) em vaig trobar amb aquest llibre. Veient el títol i, sobretot la portada, no vaig poder evitar comprar-lo.

Es va quedar a la pila de llibres per llegir, esperant-me, fins que, quan vaig marxar a Anglaterra, va venir amb mi, bàsicament perquè era dels que pesaven poc...

Al principi el llibre em va avorrir enormement. El que deia l'autor no em feia cap gràcia, i no li trobava el què...

Fins que comença a parlar de matemàtiques... Llavors comença a fer-ho en plan molt senzill. Si fins i tot explica com trobar la solució d'una equació de segon grau!!!

I, de cop, es posa a explicar moltes propietats. Clar, aquí em cau la bava. Llàstima que només fossin 4-5 pàgines... Però ho fa una mica sense solta ni volta, i de cop deixa la pregunta a l'aire de si hi ha algun número de Fibonacci de 666 xifres, però ni diu com ho resol, ni res de res... I, com aquesta, un munt de coses que es treu de la màniga, que tenen una certa dificultat (no és homogeni). Una mica com si no volgués posar equacions per no espantar el personal, però llavors posa coses més difícils sense cap justificació.

I després torna a ser soporífer fins que té 4 o 5 pàgines interessants més, per acabar essent soporífer fins al final del llibre.

En definitiva: no gaires coses interessants, molta palla, i moltes coses prescindibles.

És clar que, per anar alternant aquest llibre amb un altre, en vaig agafar un altre... que encara va ser pitjor!