7 de gener de 2011

Segunda fundación

Sempre havia dit que la Segona Fundació era el llibre de la Fundació que més m'agradava. Almenys de la trilogia clàssica.

I rellegir un llibre d'aquest estil sempre és un "problema": les espectatives són molt altes, i per tant, al final sempre t'acaba decebent.

En el meu cas, però, la Segona Fundació no m'ha decebut (com podria fer-ho?), però esperava que fos tan genial, que m'he quedat una mica com dient: "Com podia ser el meu llibre preferit?"

Crec que ara diria que el meu llibre preferit de la trilogia clàssica és Fundació i Imperi.

Tot i així, res no treu mèrit a tota la trilogia (i als altres llibres).

Ara en queden dos més per acabar la relectura! :-D

2 comentaris:

Alasanid ha dit...

Ostres ara me l'estic acabant i la veritat és que Asimov segueix sorprenent-me amb la seva ciència ficció.

matgala ha dit...

Sí, la veritat és que sorprèn i et penses com s'ho va poder imaginar tot.

Del primer cop que me'l vaig llegir, el que em va fascinar més va ser la solució de la segona fundació. Aquest cop, però, tot i conèixer-lo, em va fascinar l'aparició del Mulo.