6 de febrer de 2011

El juramento de Torak

Aquest ja és el penúltim llibre de les cròniques de la prehistòria. Té moltes coses bones... la llàstima és que sigui tan "comparable" a altres llibres. Tot i que, és clar, es pot comprar a llibres que m'agraden, així que tot seria bo.

Resumint, tota la saga (falta llegir l'últim, però no crec que canvii d'opinió) és molt recomanable per llegir, i sé que algun dia la rellegiré.

Les coses bones

En aquest llibre torna en Lobo, però més "adult". Els capítols (o trossos de capítols) on llegeixes el que pensa en Lobo són genials. Tot i així, quan en Lobo s'adona que en Torak no és realment un llop, fa patir.

És entretingut, i ensenya moltes coses, en aquest cas, la vida al bosc.

I, d'alguna manera, jo li posaria bona nota perquè... doncs perquè m'agrada. Però...

Harry Potter

És inevitable comparar una sèrie de 6 llibres on hi ha algun tipus de màgia amb en Harry Potter. Podríem dir que, com amb en Harry Potter, tots els llibres tenen la mateixa estructura: a en Torak li passa alguna cosa greu, descobreix que ho han fet els devoradors d'ànimes, els persegueix per tot el bosc, tota la gent dels nous clans que no coneix se li posen en contra, aconsegueix convèncer-los de que ell és innocent, es baralla amb la Renn i finalment té una victòria parcial amb els devoradors d'ànimes (aquí és bastant final, però encara li'n queda una per perseguir...)

Tot i així, encara que tots dos siguin llibres per nens, en el cas de les cròniques de la prehistòria diria que el llibre és més "infantil", i els dolents no arriben a ser tan dolents...

Los hijos de la Tierra

D'acord, no he llegit els llibres fins al final, però podríem dir que seria la comparativa "natural" per a les aventures d'en Torak.

Altre cop, la història d'en Torak no és tan dura (d'acord, la història de l'Ayla és molt dura), però és el llibre que m'ha recordat més.

Quan en Torak aconsegueix muntar a cavall "per primer cop a la història", és pràcticament igual que la forma en què la Ayla ho aconsegueix.

Per no parlar dels clans del bosc profund, que s'assemblen moltíssim al clan que adopta a l'Ayla.

Tot i així, en qualsevol cas, i sense haver llegit l'últim llibre, és una història molt recomanable.