I quan s'acaba un llibre, què?

Els llibres (en paper) m'arriben de 3 fonts diferents: algun cop me'n deixen algun, en trec de la biblioteca o són llibres meus (ja sigui perquè els he comprat jo, ja sigui perquè me'ls han regalat).

En el cas d'un llibre "deixat", ja sigui a través d'algú proper o a través de la biblioteca, està clar què fer-ne un cop llegits: es retornen, i ja està.

Però, què passa amb els llibres que són meus?

Els llibres que són meus es poden dividir en 3 grans grups (tot i que els dos primers no tenen intersecció buida...)

Els llibres que m'han agradat tant que sé que algun dia rellegiré. Aquests llibres s'han de quedar a casa, perquè qualsevol dia els agafaré i els rellegiré, o els deixaré a algú proper (que sàpiga que me'l tornarà!!!), amb una bona recomanació.

Els llibres que no rellegiré, però que són importants. Aquí hi entrarien els llibres que són importants perquè signifiquen alguna cosa, per qui o quan me'ls van regalar o per quan me'ls vaig comprar. També hi entren aquells llibres que sé que no rellegiré, però crec que són importants de llegir algun cop a la vida, i que algun dia deixaré a gent propera.

Però hi ha un tercer grup de llibres. Els llibres que sé que no rellegiré, que sóc incapaç de deixar a algú amb una bona recomanació al darrere, i que no tenen un significat especial (d'acord, tots els llibres són especials, però no estan comprats en un lloc especial, ni em porten records). Què s'ha de fer amb aquests llibres?

Es poden guardar a l'estanteria. Sí.

Es poden guardar en caixes quan l'estanteria es fa petita perquè hi ha massa llibres i hi vull guardar els que vull rellegir. També.

Però no és molt trist per un pobre llibre que algú se l'hagi llegit, no li hagi agradat, i el que hagi fet hagi sigut acabar en una caixa tancat? Jo crec que els llibres són perquè la gent els llegeixi, així que fa uns dies em vaig donar d'alta al bookcrossing, i ja tinc planejat el primer llibre que alliberaré :-P

Els "meus" llibres, a part d'una etiqueta del bookcrossing, tindran el següent text:

Tot llibre necessita ser estimat i llegit moltes vegades.

Si m'has trobat, m'has llegit, i creus que em tornaràs a llegir algun dia, conserva'm amb tu. Però recomana'm als teus amics i deixa que ells també em llegeixin!

Si no t'interessa el que explico, o creus que no tornaràs a llegir-me més, regala'm a algú proper, o deixa'm en algun lloc perquè algú em pugui trobar.

I, en qualsevol cas, la primera persona que em va alliberar estarà contenta de saber que el llibre ha arribat a bones mans. Si li vols fer saber, només cal que et connectis a la web http://www.bookcrossing.com/, i diguis que has trobat el llibre (es pot fer anònimament) amb aquest codi:

A veure quants llibres que a mi no m'han agradat troben algú a qui agradin!

A tothom no li agraden els mateixos llibres, així que... tot és possible!

El descobriment de les bruixes (1)

El llibre estava molt bé, era genial, interessant... Fins que en Matthew Clairmont ha començat a ser una còpia de l'Edward Cullen. Per favor!

Havia de conduir també un Jaguar? I assemblar-se tant de caràcter? També havia de ser "vegeterià"... Per favor! Que no hi ha més tipus de vampirs? On és la imaginació?

Si és que en comptes de dir-li Matthew li diu Edward, i a mi em cola...

Los cazadores de mamuts

Ara ja feia un temps que m'havia llegit "El clan del oso cavernario" i "El valle de los caballos". Però, després d'haver-me llegit "Los cazadores de mamuts", la veritat és que dubto que m'agradessin més que aquest.

Potser és que n'havia sentit moltes coses: que si es feia pesat, que si no sé què...

A mi no se m'ha fet gens pesat, al contrari.

Pensava que el tema Ayla-Jondalar-Ranec se'm faria pesat, i malgrat crec que no feia falta (d'acord, per la història feia falta, potser, però hagués pogut passar perfectament sense!), tampoc ha sigut un monogràfic del tema.

El "pitjor" del llibre és aquella sensació de que la nostra societat (i sobretot la societat de l'Edat Mitjana o anterior) no ha pogut evolucionar des d'una societat on la dona era tan venerada, i tot donava voltes entorn de la dona. Si fins i tot la dona es podia "casar" amb dos homes diferents! Però al revés era quasi impossible!

Però, d'altra banda, m'han agradat molt les històries, com són els Mamutoi, com es comporten, les coses que fan, etc.

En algun moment he trobat molt "forçat" que precisament hagi anat a parar al campament on tenen un nen mig Neanderthal, i que en Mamut hagués viscut just en el mateix clan a on va anar a parar l'Ayla ja em sembla massa coincidència.

Però només són peròs petits. No es fa llarg. I et fa venir ganes de més.

Tot i així, em prendré un descanset...

Los cazadores de Mamuts - El paper de la dona?

Porto una tercera part de "Los cazadores de Mamuts" llegida (més o menys).

Ja sé que és literatura, i que és molt difícil saber com era la societat en la que estan ambientats els llibres, però...

El primer llibre em va convèncer. D'acord, que adoptessin a l'Ayla era una mica surrealista, però els costums de la gent, i les diferències entre homes i dones em semblaven bastant creïbles, així com les diferents tradicions.

Del segon llibre em va cansar una mica la part d'en Thonolan i en Jondalar...

Però amb el tercer tinc una espècie de sensació de "això no m'ho crec de cap de les maneres".

No és només el fet de trobar a faltar que l'home exerceixi un domini sobre la dona (que també). Em dóna la impressió que en una societat com aquesta, la dona hauria d'estar dominada. Són un munt de detalls, les tradicions dels Mamutoi, com ara que la dona és la que aporta el valor a una família, que la dona és la que dóna valor als fills, i sobretot, que com més fills té una dona, més valor té.

Aquesta veneració de la dona com a "Mare", com a creadora, i com a membre més important dels campaments (d'acord, hi ha un jefe, però també hi ha la Dona-Que-Mana...) em sembla surrealista i fa que, tot i que el llibre m'agrada, em quedi amb un sentiment de "jo això no m'ho crec ni borratxa!".

D'altra banda (ja he dit que només he llegit una tercera part del llibre), em fa molta por que el llibre s'acabi convertint en una novel.la rosa amb el triangle Ayla-Jondalar-Ranec.

Abans no passi res més, l'Ayla sempre m'ha caigut bé. D'alguna manera és una lluitadora (i la protagonista...) Però... en Jondalar cada cop em fa més ràbia. És clar que no és res comparada amb la ràbia que em fa en Ranec. Així que si això es converteix en un triangle entre els tres, i m'he d'acabar llegint trossos on l'Ayla no es decideixi per un i per l'altre... buf... No sé si podré suportar les dues terceres parts de llibre que falten... I més, sabent ja el final (o sinó, d'on surten els altres llibres?)

Resum de Festín de cuervos

Ja està, ja està. Ja no hi ha més posts de Festín de cuervos. Només un resum del que hi ha:

• "Resum" del llibre
  
• Els Greyjoy
  
• Dorne
  
• Cersei
  
• Brienne
  
• Sam
  
• Arya
  
• Els altres Lannister
  
• Jaime
  
• Sansa
  
• Asha
  
• Jon
  
• Margaery
  

Festín de cuervos - Jon

En principi en Jon no ha de sortir a Festín de Cuervos, però hi surt una mica de banda. En Jon, el meu personatge preferit junt amb l'Arya...

... que m'ha fet enfadar! Entenc la seva motivació en fer que l'Elí s'endugui el fill d'en Mance en comptes del seu propi fill fins a Antigua. Però és cruel. Molt cruel.

M'agradava més l'altre Jon. Ja sé que és la necessitat i així salva un nen de la boja de la Melissandre, però tot i així... no és just!

Festín de cuervos - Margaery

Cada cop tinc més ganes que, en algun moment, hi hagi un capítol des del punt de vista de la Margaery. Em té molt intrigada...

D'acord, només en parla la Cersei, que seria la seva enemiga més gran, i és clar, costa de saber la veritat sobre la Margaery. En principi sembla bona gent, però vista des dels ulls de la Cersei...

I, és clar, es passa el dia divertint-se.

Però també algú la va assessorar molt bé perquè mai estés sola. Sola del tot. Perquè no li poguessin dir que havia fet res que no havia fet, o perquè no tingués temptacions de fer-ho.

Tot i així, m'encanta la seva intel.ligència i la forma de fer quedar fatal a la Cersei, i trobar-li totes les coses que diu i que no hauria de dir.

I la pregunta és: hi ha una altra dona al llibre que se'n va al llit amb el seu germà? Per què volia el té de la lluna?

Festín de Cuervos - Asha

1

Una altra dona amb caràcter. Com no podia ser de cap més manera.

Després de la mort del seu pare, i després de pensar-se que en Theon és mort, l'Asha es vol convertir en la reina de les illes del ferro, passant per davant de tots els seus tiets...

Cosa bastant difícil, perquè mai una dona ha governat les illes...

2

Llàstima! Jo me l'hagués creguda i l'hagués fet reina. Llàstima que no li sortís bé... i que no hagi tornat a sortir! Podia donar molt de sí...

Festín de cuervos - Sansa

1

D'acord, al principi la Sansa no m'agradava i cada cop em fa més pena.

Però hi ha una cosa que no li perdono: cada cop que pensa en els seus germans (i en que estan tots morts), pensa en tots menys en en Jon (d'acord, mai l'ha vist com un germà), i en l'Arya (coi, en l'Arya sí que hi hauria de pensar!!!)

És un misteri saber què passarà amb ella al "Nido de águilas", però... suposo que s'haurà d'anar esperant. I ja de pas, si no surt massa, millor. Ni ella, ni en Petyr, ni el seu cosinet, no m'agraden massa...

2

La Sansa sembla que segueix amb la mateixa cançó: s'entera que en Jon és viu i pensa en els seus germans morts, entre els que no hi figura l'Arya... Només per això ja es mereix que se l'odiï eternament!

Però sembla que en Petyr es preocupa per ella i la vol casar amb l'hereu d'en Robert (el seu cosinet), perquè així es quedin amb el Nido, i tot plegat... Buf... A veure si desapareixen aviat!

Festín de cuervos - Jaime

1

Des de que ha tornat sense una mà, en Jaime sembla un altre. Cada dia m'agrada més, i no sé si és la influència de la Brienne, però m'ho passo molt bé quan el veig passant de la Cersei!

Això sí, de moment li falta una mica d'acció.

2

Bravo per en Jaime! És dur viure sense la mà quan ets un guerrer, però enfrontar-se a la seva germana és del millor que ha pogut fer. I ara que es comença a entrenar amb en Ilyn, jo crec que va pel bon camí! També posa ordre a Harrenhal... i defensa a la Brienne. A veure si al final el que sempre havia estat amb la "guapa" Cersei acabarà amb la més lletja de tots els set regnes. Seria un bon final!

3

Bravo també pel final d'en Jaime: la Cersei li demana que la vagi a ajudar... i passa d'ella! Ole!

Aquest Jaime m'agrada molt més, potser al final acabarà lluitant bé amb l'esquerra i tot. I acabarà posant pau i tot.