zzzz... Crec que això segueix en avorriment als Greyjoy. Una mica més d'acció, però hauria pogut donar molt més de sí...
Las Serpientes de Arena
Sembla que, com amb els llibres anteriors, aquest comença introduint un munt de personatges nous. Però, és clar, com que suposo que hi haurà una matança pel mig, ha d'anar introduint-ne de nous :-D
Les tres Serpientes de Arena grans m'han agradat molt, sobretot l'Obara. No recordava el duel del príncep de Dorne amb la montanya (i la mort del príncep), però les seves tres filles tenen totes molt de caràcter i poden donar molt de joc. Llàstima que en Doran m'agradi tan poc, i això només després d'un capítol...
2
I llàstima que, després d'un inici tan prometedor, no tornin a sortir en tot el llibre...
El príncep
En Doran cada cop és pitjor... tot i que la seva filla Arianne no és que millori massa... (això deuria ser cap al primer capítol en el que surten...)
En Doran, de cares a la galeria, és un home avorrit, insuls, que només vol conservar la pau. I, com que no té cap capítol des del seu punt de vista, ens enganya a tots: des de tots els seus criats, a la seva filla Arianne.
Per això, l'Arianne, que vol venjança, intenta "segrestar" a la Myrcella, per provocar la guerra amb els Lannister. Però algú se'n va de la llengua i...
... ella acaba empresonada, mentre que la Myrcella acaba amb un tall d'espasa a la cara, que la deixa sense una orella (!!!)
El que ella diu és que, com a Dorne no hi ha la llei sàlica, doncs la Myrcella és l'hereva dels 7 regnes.
Al final, però, resulta que el seu pare, el príncep Doran, no era el que semblava: havia promés de petita a l'Arianne amb en Viserys, de forma que junts acabessin conquerint el tron, i tinguessin venjança per tots els Martell morts a mans dels Lannister (bé, i també els Targaryen).
Després d'això, cal saber si l'Arianne continuarà amb el pla previst o mirarà noves formes de matar Lannisters (si és que en queda algun de viu!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada