26 d’octubre del 2011
El nombre del viento
Hi ha llibres que, fins i tot abans d'arribar a la quarta part del llibre, saps que t'agradaran fins al final. I que, mentre els estàs llegint ja estàs pensant en el dia que els rellegiràs. Llibres que són una petita joia, i que se'n troben molt pocs. Un cada molts llibres. Llibres que val la pena llegir. I rellegir.
El nombre del viento és un d'aquests llibres.
N'havia sentit coses molt bones, i finalment vaig demanar-lo a la biblioteca. Però segurament me l'acabi comprant en paper, perquè m'agrada tenir les petites joies que es troben de tant en tant.
Malgrat tot, cap a la meitat del llibre vaig estar a punt d'abandonar-lo... Quan en Kvothe entra a la universitat, tot es transforma en una espècie de Harry Potter: un nen ric i de bona família li fa la vida impossible, algun professor el vol fer fora, és millor que els altres i els seus companys (excepte un parell) li tenen ràbia i no volen saber res d'ell... En fi, que jo ja havia llegit Harry Potter i no volia tornar a llegir-lo!
Per sort, però, el llibre torna a parlar de música, i malgrat que en Harry Potter és bastant present, es pot anar llegint... fins que et torna a enganxar i t'oblides d'en Harry.
Passat l'escoll de la meitat de llibre, es torna a posar interessant i torna a ser com al principi. Són genials els interludis que hi ha, on en Kvothe parla amb el cronista i en Blast.
I, com és molt normal, ara a esperar que surti el segon...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Tot i agradar-me molt, crec que no sóc tan entusiasta d'aquest llibre com la majoria de la gent. Dit això, el segon és encara millor ;-)
T'enllaço a la meva resenya, per si et vé de gust llegir-la http://hevist.tumblr.com/post/4192096731/no-te-cap-sentit-llegir-the-wise-mans-fear-sense
Crec que el segon surt el 3 de Novembre en castellà i el 5 en català, així que et tocarà esperar molt menys del que em va tocar esperar a mi!
Sí, ja ho sé. A l'amazon m'estan "bombardejant" amb propaganda sobre la sortida del següent en castellà... Però aquest l'he agafat de la biblioteca, i de la mateixa manera que no té sentit llegir el segon sense tenir el primer, no té massa sentit comprar el segon sense haver comprat el primer... Així que esperaré a que el tinguin a la biblioteca... Tinc per anar llegint, i aquests llibres llargs, quan els acabo, per més que m'agradin, sempre necessito un temps de descans...
És clar que si el segon és millor que el primer... hauré d'afanyar-me! :-D
He, he, a mi també em passa això. Després d'un llibre llarg m'agrada llegir-ne un parell de curtets. És curiós perqùe abans això no em passava.
Publica un comentari a l'entrada