Buf...
Tan bo que era "La mujer del viajero en el tiempo", però aquest llibre... buf!!!
Quan portava una tercera part del llibre tenia intenció de deixar-lo... i això que no sóc de deixar llibres a mitges...
El llibre està dividit en 3 parts. A la primera, la història d'en Martin i la Maritje m'hi sobra. Però encara...
A la segona part, va arribar un moment que no hi havia cap fil que m'agradés: en Martin estava com una xota i no m'interessava per res; en Robert seguint a les bessones d'amagat i mig boig també em posava dels nervis; i les bessones eren odioses. Mare meva, quina mania que feien agafar! Sobretot la Julia. Vinga a viure la vida, sense fer res de profit, només perquè "encara no ho han decidit". Buf...
Des d'allà, el llibre s'ha fet interminable. La història de l'Edie i l'Elspeth ja es preveia des del principi del llibre. La "idea" de la Valentina, també. I el que faria l'Elspeth amb la idea de la Valentina, també.
Tot plegat, un d'aquells llibres que són més un malson que un llibre.
16 de juliol del 2011
4 de juliol del 2011
El cazador de fantasmas
Sisè... i últim.
Aquí s'acaben les aventures d'en Torak i la Renn en un món prehistòric i ple de màgia. Tot i que, per tal com acaba, hi podria haver hagut un setè llibre. D'acord, ja no queden devoradors d'ànimes, però hi podria haver molta més història.
El llibre no aporta res de nou en quant a nous llocs o noves costums d'altres pobles. És clar que després de veure el bosc, les illes, la muntanya, el bosc profund... ja queden poques coses per explicar!
La història, com en tots els llibres, té el mateix patró de sempre: en Torak està amenaçat, abandona la Renn perquè no vol posar-la en perill, ella corre a darrere seu, busquen algun devorador d'ànimes, l'acaben vencent, i tots feliços.
I això no vol dir que el llibre no sigui bo. Ho és. Però sovint (i sobretot me n'adono al llegir a la vegada Los hijos de la Tierra) és una història molt senzilla, que ja saps com acabarà, i ja saps quina estructura tindrà.
Però en resum, els sis llibres és una sèrie molt recomanable. Llàstima que ja s'hagi acabat!
Aquí s'acaben les aventures d'en Torak i la Renn en un món prehistòric i ple de màgia. Tot i que, per tal com acaba, hi podria haver hagut un setè llibre. D'acord, ja no queden devoradors d'ànimes, però hi podria haver molta més història.
El llibre no aporta res de nou en quant a nous llocs o noves costums d'altres pobles. És clar que després de veure el bosc, les illes, la muntanya, el bosc profund... ja queden poques coses per explicar!
La història, com en tots els llibres, té el mateix patró de sempre: en Torak està amenaçat, abandona la Renn perquè no vol posar-la en perill, ella corre a darrere seu, busquen algun devorador d'ànimes, l'acaben vencent, i tots feliços.
I això no vol dir que el llibre no sigui bo. Ho és. Però sovint (i sobretot me n'adono al llegir a la vegada Los hijos de la Tierra) és una història molt senzilla, que ja saps com acabarà, i ja saps quina estructura tindrà.
Però en resum, els sis llibres és una sèrie molt recomanable. Llàstima que ja s'hagi acabat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)