Sisè... i últim.
Aquí s'acaben les aventures d'en Torak i la Renn en un món prehistòric i ple de màgia. Tot i que, per tal com acaba, hi podria haver hagut un setè llibre. D'acord, ja no queden devoradors d'ànimes, però hi podria haver molta més història.
El llibre no aporta res de nou en quant a nous llocs o noves costums d'altres pobles. És clar que després de veure el bosc, les illes, la muntanya, el bosc profund... ja queden poques coses per explicar!
La història, com en tots els llibres, té el mateix patró de sempre: en Torak està amenaçat, abandona la Renn perquè no vol posar-la en perill, ella corre a darrere seu, busquen algun devorador d'ànimes, l'acaben vencent, i tots feliços.
I això no vol dir que el llibre no sigui bo. Ho és. Però sovint (i sobretot me n'adono al llegir a la vegada Los hijos de la Tierra) és una història molt senzilla, que ja saps com acabarà, i ja saps quina estructura tindrà.
Però en resum, els sis llibres és una sèrie molt recomanable. Llàstima que ja s'hagi acabat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada