14 de juny de 2013

Saber comer


 Aquest llibre va arribar per casualitat a la meva biblioteca. Després de llegir How I killed Pluto, el goodreads em va recomanar aquest llibre, que jo crec que no se li assembla en res. Però això no té per què ser dolent.

 Crec que és un dels primers llibres sobre menjar que he pogut començar... i acabar. La majoria diuen coses que no tenen sentit, per alguna raó o alguna altra. Però aquest llibre té sentit. Tot el que diu (o gairebé tot) sembla lògic i normal, i no entra en el que jo en dic "sectes alimentàries". Bé, una mica sí que entra en una secta, però la última regla és que les regles i són per saltar-se-les.

 El llibre està escrit en 64 regles sobre alimentació. És un llibre curt, que es llegeix ràpid. Només que jo hi veig un problema: es repeteix molt. Un cop t'ha dit una cosa, fa 6 o 7 regles que totes diuen el mateix!

 El resum del llibre és: menja el que menjava la teva àvia (no precuinats, no sucres, no refinats), no hi ha cap problema a menjar coses mal vistes per les dietes, sempre que te les facis tu (les patates fregides, si les has de pelar, tallar, i fregir, no les menjaràs cada dia), i menja poquet. Tres regles curtes que, segons la meva opinió, resumeixen tot el llibre. I, al cap i a la fi, no són pas regles que no tinguin sentit ni que et facin entrar en una secta.

 El llibre és curt i m'ha fet venir ganes de més... potser n'agafo algun d'una mica més llarg sobre el tema... però més endavant...