La tierra de las cuevas pintadas

 Què dir d'aquest llibre?

 La primera cova és interessant. La segona, també. A partir de la tercera llegia en diagonal. A partir de la vintena, em saltava alguna pàgina fins qua sortien de la cova...

 No és que el llibre no m'hagi agradat. Està bé, m'ha interessat molt. Només que, un cop l'he acabat aquest matí, he pensat: El llibre té 800 pàgines. No se m'ha fet pesat (a banda de la repetició de coves i la repetició del cant a la mare). Però, si hagués d'explicar la història del llibre, la podria resumir en: es visiten moltes coves; tothom té enveja de l'Ayla, d'en Jondalar i de la Jonayla; es produeix un episodi de gelosia; l'Ayla es pren la ditxosa arrel i es reconcilien.

 Les pàgines més interessants són les últimes 50 o 100.

 Hagués preferit no tanta cova i que els visitants que apareixen al final expliquessin més coses. El que expliquen m'ha semblat poc, i podrien haver explicat molta cosa.

 D'alguna manera, tot i que representa que aquest ja és l'últim llibre, la història acaba molt de cop. M'ha donat la impressió de que si hi hagués un setè llibre no em sorprendria, tot i que l'Auel hagi dit que és l'últim...

 No és una mala lectura, però després d'acabar-lo em sento una mica decebuda. Sí, parla de coves (com ja explica el títol), però... potser m'hagués interessat més que s'hagués centrat en altres temes.