2 de setembre de 2013

Northumbria, el último reino


  Tenia intenció d'esperar una mica més a començar una saga, però de tant en tant llegeixo algun llibre de forma aleatòria d'entre tota la llista, i em va tocar aquest. No em penedeixo d'haver-lo llegit.

 Sí que és veritat que tinc millor record de la saga del rei Artur, però potser també perquè era una història que jo coneixia més, i aquí només coneixia la història d'una manera molt vaga. Però en Bernard Cornwell ho ha tornat a fer: ha aconseguit un bon protagonista per la història. Algú prou important com perquè coneguis la història, però prou "imprescindible" perquè no sigui conegut. En aquest cas, es tracta d'un "nen" a qui els danesos capturen i fan créixer, mentre li ensenyen els seus costums i l'ensenyen a lluitar. Ell es sent danès, però també anglès, i no és fins que assassinen al seu pare adoptiu que torna amb els anglesos, a lluitar per ells.

 La història és genial, i et veus en el seu lloc, i et deixa amb ganes de saber què passarà amb el seu castell, amb els anglesos, amb els danesos, i amb tota Anglaterra. A la vegada et fa somriure de tant en tant. I, altre cop, no sé si és que tenia un record exagerat, però no l'he trobat tan bèstia com la saga del rei Artur... sí que hi ha algun tipus de violència bèstia, però tampoc és per tant...

 Així que, a llegir properament la segona part (i les següents), que segur que és tan bona com la primera!

2 comentaris:

Daniel ha dit...

Preparat a passar molt de temps entre normands vikings i saxons. I el mur d'escuts, és clar.
:-D

Mat gala ha dit...

És clar, és clar :-P Són uns quants llibres...

No coneixia la saga, però quan estava a Anglaterra em vaig comprar "The lords of the North", perquè prometia una història on hi sortia la ciutat a la que jo vivia... i l'autor sempre m'ha agradat. Quan vaig veure que era una sèrie, m'ho vaig prendre amb calma... i anar fent. Però he de reconèixer que és bastant millor del que em pensava!