Cinder

Si no fos pel final, diria que aquest és un llibre genial.

He de reconèixer que em feia una mica de por: un llibre basat en la ventafocs? Ui... Un llibre que té els mateixos adeptes que tenia la saga de crepúsculo? Ui...

Però, és clar, la ventafocs no és ben bé la ventafocs. La ventafocs en realitat és una ciborg, que viu en un món ple d'androides, ciborgs, lunars,... En una ciutat creada després de la destrucció de Pequín. En un món on els vehicles volen, i els ciborgs estan tot el dia connectats a la xarxa, com si portessin unes google glasses.

La història tampoc és ben bé la de la Ventafocs, però té semblances: ella no vol anar al ball, però li prohibeixen igualment; ella no perd cap sabata, el que perd és un peu mecànic...

En general, el llibre enganxa fins al final, i t'absorbeix com ho feia la saga de crepúsculo (va, i el tema és similar).

Només hi ha dues coses que no m'han agradat. Les mateixes de sempre, és clar:

1. El descobriment de precueles (històries curtes, de fet), que haurien de ser més un pròleg que altra cosa. Com a mínim, però, l'autora les ha publicat a internet de forma oberta.

2. El final. Des del principi suposo que tothom té clar qui és en realitat la Cinder (des de que la Peony en parla), però... el llibre ha d'acabar així? Vull dir, amb tot penjat, en el punt més alt de l'acció? Que sí, que ja sabem que hi ha la continuació, però coi, això de deixar els llibres així per poder vendre més el següent em fa molta ràbia. On és en Harry Potter, amb una història que segueix, però que cada any s'acaba amb tothom "feliç" després d'acabar el curs?

Los propios dioses

 Quan llegeixo un llibre d'aquests, sempre penso que hi ha dues possibilitats: la primera és que m'estigui fent vella, i la segona, que realment els clàssics siguin molt millors que els llibres actuals. És clar que l'Asimov sempre serà l'Asimov...

 Després del primer paràgraf, suposo que ja no cal que digui gaire res més, però tot i així, el llibre es divideix en 3 parts molt diferenciades: la primera passa a la Terra, la segona a... un altre lloc, i la tercera a la Lluna.

 La segona part és la que em va agradar més. La seva originalitat és digna de la genialitat de l'Asimov, a part que em va fer pensar molt.

 La primera part em va agradar molt en el moment de llegir-la, però després es va eclipsar per la segona part. Segurament, un llibre amb la primera i la tercera part hagués sigut molt bo, però afegint-hi la segona part, és una genialitat.

 La tercera part se'm va fer una mica pesada al principi, suposo que perquè venia de la segona. Però sense aquesta part la història no estaria complerta, i està bé haver-ho llegit.

 En resum: un llibre molt recomanable, del millor que he llegit últimament :-)