La llamada de los muertos

 Tot i el títol, aquest és el tercer llibre de "Crónicas de la torre", i és un llibre "per nens". És el tercer (però no últim) llibre de la trilogia, on s'acaba la història principal, la de la Dana. Hi ha un tercer llibre sobre en Fenris, que llegiré per tancar la sèrie, però que no em crida massa l'atenció, perquè en Fenris tampoc és el meu personatge preferit (tot i que tampoc m'ha fet res, pobre).

 La història comença uns anys més tard d'on ho deixa l'últim llibre. La torre està plena d'aprenents diferents, i n'arriba un de nou, que és si més no estrany, i que té molt de poder (i que no es sap fins al final si és bo o dolent).

 De seguida, la Dana va a parlar amb l'oracle, que li dóna el futur d'11 persones, que es veuran immerses en l'acció en el moment en què el regne dels morts s'acosti al regne dels vius. Com sempre, el que diu l'oracle s'ha de saber interpretar, i a mida que va avançant el llibre, ja veus que no tot serà com sembla. Hi ha "previsions" que són genials, com la que diu que "el més jove" tindrà un futur, i el més jove és... bé, no és qui et penses (però té tot el sentit). N'hi ha d'altres, com el destí final d'en Fenris, que crec que no estan gaire ben aconseguides, i la vaig trobar una mica forçada (tot i que, quan es va resoldre, ja feia unes quantes pàgines que sabia que seria així). Però suposo que calia, ja que, al cap i a la fi, durant tot el llibre t'havia de fer creure que algú es tornaria "dolent"...

 El llibre m'ha agradat, i l'he llegit ràpid. Però crec que serà un d'aquells llibres que no es quedarà a la memòria, com tants altres. En resum: una bona lectura, però sense esperar gaire res més.