Fenris, el elfo

 Em feia una mica de mandra agafar aquest llibre, però la veritat és que m'ha sorprès gratament. La història d'en Fenris no era una història que, abans de llegir el llibre, hagués dit que em podia agradar, però m'ha agradat, i molt!

 Ens explica la història de per què és un elf-llop, i de com va ser la seva infantesa i adolescència. La història de la Shi-Mae i per què li tenia tant d'odi. I també la història de per què es va canviar de nom, i per què no volia saber res de la Salamandra.

 En llegir-lo, he tingut la sensació de que m'hagués agradat llegir-lo abans que algun dels llibres de Crónicas de la torre, però que també calia haver-ne llegit algun abans, perquè sinó hi ha coses que no s'entenen. Suposo que un bon moment per llegir-lo seria després del primer, quan ja saps sobre màgia, ja saps què és la prova del foc, que en Fenris és un elf-llop, etc. I abans del segon, on ja surt la Shi-Mae i així entens una mica millor els dos llibres següents. I, sobretot, després de llegir aquesta història, el final d'en Fenris a la trilogia encara és millor, perquè entens d'on ve i tota la seva història.