Últimes adquisicions

Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els 5 últims llibres que han arribat a les meves mans...

1,2. Into the fire, Among the Unseen. Durant tot el mes de maig no vaig comprar cap llibre (!) Quan va arribar mitjans de juny i vaig veure que tampoc havia comprat cap llibre(!) vaig decidir que seria hora de comprar un dels llibres que tenia pendents, que són tres llibres en una col·lecció. No m'acabava de convèncer la compra, ja que la recopilació no conté l'últim llibre de la sèrie, i a més el primer ja el tenia (el vaig comprar sense veure que era una sèrie...) Però sabia que en algun moment l'acabaria comprant, i sortia més a compte comprar la col·lecció que comprar els dos llibres per separat...

3. Delirium. A mitjans de juny (un parell de dies després de comprar els llibres anteriors) vaig rebre un mail del bookdepository, on em deia que em farien un 5% extra en tots els llibres que comprés. Ai! Com coneixen a la gent! Així que vaig anar a la llista i vaig mirar quin era el primer llibre que constava com a "per adquirir". Era Delirium, i resulta que ja estava un 29% rebaixat! En total, vaig acabar pagant 6.69. A l'amazon també estava rebaixat (un 40%, a 6.77) i la versió kindle estava a 6.43 (en sèrio????? Només 34 cèntims de més la versió en paper que la kindle????), però hagués hagut de comprar-ne algun altre per tenir les despeses d'enviament gratuïtes i estic mirant de no comprar més llibres del compte. Així que ja el tinc aquí, amb previsió de llegir-lo "aviat".

4, 5 (6,7). Sherlock Holmes. Novelas. Ai, que ja l'he liat... Encara no ha arribat Delirium (el vaig demanar fa 2 dies) i m'embolico a comprar 4 llibres de cop! D'acord, estaven al kindle flash a 1.89, només. Crec que fa uns 20 anys (o més) que vaig llegir el gos dels Baskerville, i no m'he pogut estar de comprar una col·lecció amb les 4 novel·les d'en Sherlock. Vinga va, tots els bons propòsits de no comprar gaires llibres i de no començar a llegir sèries a can pistraus. Però ara ja està fet, així que... intentaré no comprar més llibres en una bona temporada...

I ara què? Doncs els llibres entren a la llista de llibres per llegir, on s'hi estaran molt temps. Però si els he comprat és perquè els volia llegir... però també vull llegir els de la llista de pendents. Així que decisió salomònica: que el random n'esculli un per llegir properament, i els altres es quedaran a la llista, per llegir-los algun dia. I l'afortunat és... 

Into the fire. El posaré a la llista de lectures per l'agost.

L'Usumgal vol conquerir la Terra

Títol: El senyor de Zapp
Autor: Joan Llongueras i Mercè Masnou
Saga: Kadingir - 2
Pàgines: 394
Puntuació:  ☺☺☺☺

Han passat pocs dies des de la coronació de l'Ishtar, però la Nirgal continua desapareguda, i l'Usumgal segueix amb les seves trames per aconseguir més poder. He de reconèixer que aquest segon llibre m'ha agradat més que el primer, perquè veiem més de la resta de races i ens explica més sobre la geografia del planeta Ki.

L'Ishtar continua com sempre, amb uns comentaris que et fan riure. I aconsegueix uns nous amics, els xíbits, que són del millor del llibre (veurem com aconsegueixen comunicar-se en la tercera o la quarta part?) L'Ishtar continua acumulant nivells, gairebé sense ni adonar-se'n, i gràcies a l'ajuda dels xíbits aconsegueix sortir-se d'uns quants problemes. M'hagués agradat descobrir on ha estat la Nirgal tot aquest temps i on va anar l'Ishtar quan va desaparèixer, però suposo que ja ens ho explicaran en els propers llibres.

Però hi ha dos personatges que m'agraden més que l'Ishtar. D'una banda, la Musnin. El seu paper com a tonta, que el fa servir per extreure informació, és genial. I, per descomptat, en Galam, que em recorda al professor Tornasol. I, parlant d'en Galam, suposo que no és casualitat que llegit de darrere endavant sigui Malag...

I, és clar, no cal oblidar el pobre Gerard, que viu en una casa de bojos i només fa que veure gent (i animals) apareixent i desapareixent. El que em recorda... què passarà amb la Grati? Ni tampoc cal oblidar la reina Laima, que al principi pensava que no en faríem res, d'ella, però després... Ah, i en Nimur, l'Ullah i la resta.

A veure si agafo aviat el tercer...

El retorn de la Sonea, en Cery, en Dannyl...

Títol: La misión del embajador
Autor: Trudi Canavan
Saga: La espía traidora - 1
Pàgines: 499
Puntuació:  ☺☺☺☺

Han passat 20 anys des dels successos de les cròniques del mag negre, i ens retrobem amb els seus personatges i amb els seus fills. El llibre ens explica la història, dividida en 3-4 fils argumentals. El que he trobat més interessant és el d'en Dannyl-Lorkin, primer junts i després per separat. La història d'en Cery també m'ha fet somriure, i la de la Sonea potser és una mica fluixa.

El principal problema de la història d'en Cery és que, ja des de les primeres pàgines, vaig tenir clar qui estava darrere dels assassinats dels altres lladres, i quan va tenir l'evidència a davant, va ser incapaç de veure-ho (i això que ell és intel·ligent!) Però, a banda d'aquesta pega, la història està molt bé, i torna en Cery enginyós, que és capaç de muntar trampes als mags, sense que ells se n'adonin. A més, coneixem a la seva filla, l'Anyi, que és una bona peça i té molt de futur...

En Dannyl i en Lorkin (el fill de la Sonea i l'Akkarin) se'n van a Sachaka. En Dannyl és l'ambaixador,  i el seu objectiu és investigar la història de la màgia, així com la història de Kyralia i Sachaka. En Lorkin vol estudiar la història de la màgia, convençut que hi ha altres tipus de màgia que ells no coneixen. Però algú intenta assassinar en Lorkin, i una esclava (que de fet, és més que una esclava) li salva la vida i l'ajuda a escapar-se. Junts aniran fins al territori de les traïdores, mentre en Dannyl els persegueix. M'ha agradat retrobar-me amb la Savara, i estic convençuda que en els dos llibres que falten de la trilogia aprendrem més sobre la societat de les traïdores, que em sembla apassionant. I, d'altra banda, en Dannyl descobreix que també hi ha achakis gais, i que potser en aquell país també hi podria ser feliç...

Mentrestant, la Sonea no fa gairebé res. M'ha molestat que durant tot el llibre en Regin (casat, i pare de dues filles) sembli que només vol lligar amb ella. Treballa als hospitals on es cura gent pobre i poca cosa més. Al principi intenta que en Lorkin no vagi a Sachaka, i també ajuda a en Cery, però és molt poca cosa.

I, finalment, dues coses que fan que tinguem ganes d'agafar el següent llibre: el descobriment de l'Anyi (que posa en entredit algú del gremi que sembla molt íntegre) i en Lorkin, que no sabem si aconseguirà pagar el deute del seu pare sense trair al Gremi. A veure si agafo aviat el següent!