L'Usumgal vol conquerir la Terra

Títol: El senyor de Zapp
Autor: Joan Llongueras i Mercè Masnou
Saga: Kadingir - 2
Pàgines: 394
Puntuació:  ☺☺☺☺

Han passat pocs dies des de la coronació de l'Ishtar, però la Nirgal continua desapareguda, i l'Usumgal segueix amb les seves trames per aconseguir més poder. He de reconèixer que aquest segon llibre m'ha agradat més que el primer, perquè veiem més de la resta de races i ens explica més sobre la geografia del planeta Ki.

L'Ishtar continua com sempre, amb uns comentaris que et fan riure. I aconsegueix uns nous amics, els xíbits, que són del millor del llibre (veurem com aconsegueixen comunicar-se en la tercera o la quarta part?) L'Ishtar continua acumulant nivells, gairebé sense ni adonar-se'n, i gràcies a l'ajuda dels xíbits aconsegueix sortir-se d'uns quants problemes. M'hagués agradat descobrir on ha estat la Nirgal tot aquest temps i on va anar l'Ishtar quan va desaparèixer, però suposo que ja ens ho explicaran en els propers llibres.

Però hi ha dos personatges que m'agraden més que l'Ishtar. D'una banda, la Musnin. El seu paper com a tonta, que el fa servir per extreure informació, és genial. I, per descomptat, en Galam, que em recorda al professor Tornasol. I, parlant d'en Galam, suposo que no és casualitat que llegit de darrere endavant sigui Malag...

I, és clar, no cal oblidar el pobre Gerard, que viu en una casa de bojos i només fa que veure gent (i animals) apareixent i desapareixent. El que em recorda... què passarà amb la Grati? Ni tampoc cal oblidar la reina Laima, que al principi pensava que no en faríem res, d'ella, però després... Ah, i en Nimur, l'Ullah i la resta.

A veure si agafo aviat el tercer...