27 de novembre de 2016

L'Scarlet entra en escena



Títol: Scarlet
Autor: Marissa Meyer
Saga: Cròniques lunars - 2
Pàgines: 492
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

Aquest ha sigut un dels millors llibres que he llegit últimament.

Ja no recordava massa Cinder, i pensava que això seria un problema, però l'autora sap anar donant informació del que va passar al primer llibre quan la necessites, i això és d'agrair.

La segona cosa que m'ha agradat és que, tot i que és continuació d'una saga, i la Cinder segueix apareixent, més de la meitat de la història està centrada en un nou personatge: l'Scarlet. Si a Cinder teníem la ventafocs i el príncep (més o menys), ara tenim la caputxeta, el llop i l'àvia. Tot i que, encara que hi ha un personatge que es diu Llop, jo diria que el llop de veritat és un altre.

En aquest llibre descobrim on es va curar les ferides la princesa Selene, així com per què la Cinder no té cap mena de record de la seva infantesa.

 I, per descomptat, apareix un nou personatge: en Thorne. En Thorne és un caradura, però cau bé i li dóna el toc humorístic a la història de la Cinder. Bé, almenys fins que apareix l'Iko, que després es reparteixen els bons moments amb ella.

Retrobem a l'Adri, la madrastra, que fa de les seves altre cop. I veiem en Kai, que no sap si la Cinder l'ha traït o què pensar, però que també ha de fer sacrificis, i al final fa molta pena.

Un dels millors moments del llibre, per mi, és en el moment de pic d'acció, quan en Thorne i en Llop estan inconscients, que la Cinder i l'Scarlet, amb l'ajuda de l'Iko, aconsegueixen salvar-los i salvar-se a elles mateixes. M'ha agradat molt el fet que fossin elles les que els salvessin, i no la típica escena d'homes salvant a dones!

Ja tinc ganes de llegir Cress. I crec que haurà de ser amb la versió en anglès, o com a mínim en castellà. La traducció és horrible: canvis de nom de personatge, frases amb errors gramaticals greus i un munt de faltes d'ortografia que fan que llegir un llibre que hauria de ser tan agradable com aquest es converteixi en un continu de petites enfadades...