Títol: Flowers for Algernon
Autor: Daniel Keyes
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
La veritat és que la psicologia que hi ha en aquest llibre és per treure's el barret.
Comencem coneixent en Charlie, un home que té un retard mental, però que tota la vida ha lluitat per ser intel·ligent i aprendre a llegir i escriure. En Charlie ens explica que està en un tractament a la universitat per fer-se més intel·ligent. He de reconèixer que aquest primer Charlie em va encantar, i vaig trobar que la seva manera d'expressar-se era molt real.
Fins que operen en Charlie, i a partir d'allà la seva intel·ligència comença a augmentar molt ràpidament, fins a superar la dels investigadors que el van operar. Però aquí en Charlie comença a adonar-se de les coses, i veu que molts dels que ell creia que eren els seus amics en realitat s'estaven rient d'ell. Però, sobretot, que ser més intel·ligent no vol dir ni ser més feliç, ni tenir més amics, ni tenir una millor vida.
Tot en el llibre és commovedor. Des de la relació amb l'Alice, fins al final de la història, que crec que hauria de ser descoratjador, però que a mi m'ha deixat satisfeta. I, en tot moment, em podia imaginar el Charlie que feia els seus informes, i sempre eren creïbles.
Crec que s'ha de llegir. Sense cap mena de dubte.
19 de març del 2018
15 de març del 2018
Noves adquisicions
Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...
1. A closed and common orbit. El vaig comprar l'any passat al bookdepository, i va arribar a mitjans de gener.
9 de març del 2018
Les aventures d'en Rocannon
Títol: El món de Rocannon
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle (3/10)
Pàgines: 196
Puntuació: ☺☺☺☺
La història està bé, però potser li he trobat a faltar alguna cosa.
El món de Rocannon és un món on hi conviuen moltes races, totes elles intel·ligents (però no prou evolucionades com per tenir tecnologia, estan en una espècie d'Edat Mitjana). Els científics estudien el món i les seves races, fins que uns "dolents" s'instal·len al planeta, mentre que en Rocannon s'hi queda atrapat i ha d'aconseguir arribar a l'ansible dels dolents per avisar del que passa.
Fins aquí, tot molt bé. Però hi ha massa races, massa coses noves, que passen sense que gairebé en sàpigues res. La història es fa curta, i sembla com si li faltés una mica de profunditat, una mica més d'explicació.
També hi he trobat a faltar els temes que em van fer reflexionar en els dos llibres anteriors que havia llegit de l'Ursula Le Guin.
Però potser és que el vaig començar a llegir amb les expectatives molt altes, i per això m'ha decebut una mica. Com a història està molt bé, i també fa reflexionar una mica sobre nosaltres com a espècie, sobre el destí, i sobre moltes altres coses. Continuaré llegint-la, per descomptat!
Autor: Ursula K. Le Guin
Saga: Hainish Cycle (3/10)
Pàgines: 196
Puntuació: ☺☺☺☺
La història està bé, però potser li he trobat a faltar alguna cosa.
El món de Rocannon és un món on hi conviuen moltes races, totes elles intel·ligents (però no prou evolucionades com per tenir tecnologia, estan en una espècie d'Edat Mitjana). Els científics estudien el món i les seves races, fins que uns "dolents" s'instal·len al planeta, mentre que en Rocannon s'hi queda atrapat i ha d'aconseguir arribar a l'ansible dels dolents per avisar del que passa.
Fins aquí, tot molt bé. Però hi ha massa races, massa coses noves, que passen sense que gairebé en sàpigues res. La història es fa curta, i sembla com si li faltés una mica de profunditat, una mica més d'explicació.
També hi he trobat a faltar els temes que em van fer reflexionar en els dos llibres anteriors que havia llegit de l'Ursula Le Guin.
Però potser és que el vaig començar a llegir amb les expectatives molt altes, i per això m'ha decebut una mica. Com a història està molt bé, i també fa reflexionar una mica sobre nosaltres com a espècie, sobre el destí, i sobre moltes altres coses. Continuaré llegint-la, per descomptat!
3 de març del 2018
Qui o què va matar als amarantins?
Títol: Espacio Revelación
Autor: Alastair Reynolds
Saga: Espacio Revelación (1/3)
Pàgines: 780
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Resum fàcil: val la pena llegir la primera quarta part del llibre sense enterar-se massa de què va tot plegat, perquè el que segueix val la pena, i molt!
En el meu cas, l'edició que he llegit separava per capítols, però dintre d'un mateix capítol, quan canviava de lloc o canviava de personatges no hi havia cap mena de separació: ni un espai més gran, ni res que ho mostrés. Això va fer que, durant les primeres 200 pàgines, anés una mica perduda, perquè feia salts en l'espai que no m'adonava que havia fet i ho barrejava tot una mica. Però en un moment vaig fer un clic, i tot va començar a prendre sentit. I vaig estar a punt de tornar al principi, a rellegir les primeres 200 pàgines... però llavors m'ho vaig repensar!
Ja a la primera pàgina del llibre, un dels protagonistes es pregunta qui o què va matar als amarantins. Llavors, però, passen coses. Moltes coses. Gent que paga a altres perquè els assassinin (a ells mateixos). Ciborgs. Una plaga. Gent criogeneitzada esperant a veure si es troba una cura a la seva malaltia. Viatges a (gairebé) la velocitat de la llum. Clons. Simulacions de persones que són capaces de passar el test de Turing. I un munt de coses que m'he deixat pel mig.
I quan et vas acostant al final, després de l'últim de molts girs, quan ja no saps què més passarà o amb què més et sorprendrà l'autor (que ho ha fet, i molt!), llavors va i et resol la pregunta de qui o què va matar els amarantins!
He de reconèixer que és una obra mestra, i repeteixo: val la pena fer l'esforç de no entendre res al principi (si és que és el cas, segurament algú ho entèn tot des del principi), per llavors llegir tota la història que ve!
Autor: Alastair Reynolds
Saga: Espacio Revelación (1/3)
Pàgines: 780
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Resum fàcil: val la pena llegir la primera quarta part del llibre sense enterar-se massa de què va tot plegat, perquè el que segueix val la pena, i molt!
En el meu cas, l'edició que he llegit separava per capítols, però dintre d'un mateix capítol, quan canviava de lloc o canviava de personatges no hi havia cap mena de separació: ni un espai més gran, ni res que ho mostrés. Això va fer que, durant les primeres 200 pàgines, anés una mica perduda, perquè feia salts en l'espai que no m'adonava que havia fet i ho barrejava tot una mica. Però en un moment vaig fer un clic, i tot va començar a prendre sentit. I vaig estar a punt de tornar al principi, a rellegir les primeres 200 pàgines... però llavors m'ho vaig repensar!
Ja a la primera pàgina del llibre, un dels protagonistes es pregunta qui o què va matar als amarantins. Llavors, però, passen coses. Moltes coses. Gent que paga a altres perquè els assassinin (a ells mateixos). Ciborgs. Una plaga. Gent criogeneitzada esperant a veure si es troba una cura a la seva malaltia. Viatges a (gairebé) la velocitat de la llum. Clons. Simulacions de persones que són capaces de passar el test de Turing. I un munt de coses que m'he deixat pel mig.
I quan et vas acostant al final, després de l'últim de molts girs, quan ja no saps què més passarà o amb què més et sorprendrà l'autor (que ho ha fet, i molt!), llavors va i et resol la pregunta de qui o què va matar els amarantins!
He de reconèixer que és una obra mestra, i repeteixo: val la pena fer l'esforç de no entendre res al principi (si és que és el cas, segurament algú ho entèn tot des del principi), per llavors llegir tota la història que ve!
1 de març del 2018
L'Alaska i els seus amics
Títol: Buscando a Alaska
Autor: John Green
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☹ ☹
Vaig escollir aquest llibre com si no m'hagués promés ja unes quantes vegades que havia de fugir dels llibres que agraden tant a la gent, perquè acaben essent una porqueria. Aquest cop em vaig convèncer perquè hi ha gent que té els mateixos gustos que jo que creien que era un llibre molt bo... gran error!
Crec que només es salven dues coses del llibre. La primera, el personatge del "Coronel". I no precisament perquè li agradin les matemàtiques. Per la seva vida, i per com lluita per aconseguir el seu somni. I la segona, la última "entremeliadura" que fa la colla, que per una vegada sí que té gràcia.
La resta? Per oblidar. Entenc la raó per la que hi hagi gent a qui li agrada, però la filosofia barata que explica el llibre a mi em mosqueja. Això per no parlar que, després del fet més important del llibre, la segona part del llibre, sobrava. Bé, i de fet, la primera també.
No havia llegit res d'en John Green, però tenia algun dels seus llibres a la llista de llibres per llegir. N'acaben de saltar tots.
Autor: John Green
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☹ ☹
Vaig escollir aquest llibre com si no m'hagués promés ja unes quantes vegades que havia de fugir dels llibres que agraden tant a la gent, perquè acaben essent una porqueria. Aquest cop em vaig convèncer perquè hi ha gent que té els mateixos gustos que jo que creien que era un llibre molt bo... gran error!
Crec que només es salven dues coses del llibre. La primera, el personatge del "Coronel". I no precisament perquè li agradin les matemàtiques. Per la seva vida, i per com lluita per aconseguir el seu somni. I la segona, la última "entremeliadura" que fa la colla, que per una vegada sí que té gràcia.
La resta? Per oblidar. Entenc la raó per la que hi hagi gent a qui li agrada, però la filosofia barata que explica el llibre a mi em mosqueja. Això per no parlar que, després del fet més important del llibre, la segona part del llibre, sobrava. Bé, i de fet, la primera també.
No havia llegit res d'en John Green, però tenia algun dels seus llibres a la llista de llibres per llegir. N'acaben de saltar tots.
Els 10 llibres més antics de la llista de llibres per llegir
La meva llista de llibres per llegir va creixent a mida que passen els anys, però hi conservo la data en la que els vaig posar a la llista (o la data en la que el vaig comprar). Per la meva vergonya, hi ha un llibre que fa 10 anys que està comprat / a la llista. Més per prendre'n conciència que per cap altra cosa, un any més he tornat a mirar els llibres de la llista que fa més temps que hi són. De l'any passat, només n'han caigut dos. Aquests són els 10 més antics:
- El Silmarílion
- Castillo de las estrellas
- El libro de los cuentos perdidos
- La princesa prometida
- El ejército negro
- Bang: la historia completa del universo
- The infinite book
- A history of pi
- Accelerando
- Iron sunrise
Per fer un propòsit realista, a veure si d'aquí a un any n'he llegit un parell...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)