Títol: Espacio Revelación
Autor: Alastair Reynolds
Saga: Espacio Revelación (1/3)
Pàgines: 780
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Resum fàcil: val la pena llegir la primera quarta part del llibre sense enterar-se massa de què va tot plegat, perquè el que segueix val la pena, i molt!
En el meu cas, l'edició que he llegit separava per capítols, però dintre d'un mateix capítol, quan canviava de lloc o canviava de personatges no hi havia cap mena de separació: ni un espai més gran, ni res que ho mostrés. Això va fer que, durant les primeres 200 pàgines, anés una mica perduda, perquè feia salts en l'espai que no m'adonava que havia fet i ho barrejava tot una mica. Però en un moment vaig fer un clic, i tot va començar a prendre sentit. I vaig estar a punt de tornar al principi, a rellegir les primeres 200 pàgines... però llavors m'ho vaig repensar!
Ja a la primera pàgina del llibre, un dels protagonistes es pregunta qui o què va matar als amarantins. Llavors, però, passen coses. Moltes coses. Gent que paga a altres perquè els assassinin (a ells mateixos). Ciborgs. Una plaga. Gent criogeneitzada esperant a veure si es troba una cura a la seva malaltia. Viatges a (gairebé) la velocitat de la llum. Clons. Simulacions de persones que són capaces de passar el test de Turing. I un munt de coses que m'he deixat pel mig.
I quan et vas acostant al final, després de l'últim de molts girs, quan ja no saps què més passarà o amb què més et sorprendrà l'autor (que ho ha fet, i molt!), llavors va i et resol la pregunta de qui o què va matar els amarantins!
He de reconèixer que és una obra mestra, i repeteixo: val la pena fer l'esforç de no entendre res al principi (si és que és el cas, segurament algú ho entèn tot des del principi), per llavors llegir tota la història que ve!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada