Títol: Dragonsdawn
Autor: Anne McCaffrey
Saga: Pern (9/25)
Pàgines: 467
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Un altre dels llibres de Pern, que normalment m'encanten, i aquest no és l'excepció. Però aquest és una mica diferent: si bé tots els altres llibres de Pern que he llegit els qualificaria de fantasia, aquest és ciència ficció, sense cap mena de dubte. I ciència ficció de la bona: del que jo conec, està explicat amb molt criteri, sense fer errors, i hi ha el que hi ha d'haver. I del que no conec? Bé, això no ho puc jutjar, però posaria la mà al foc que també és rigorós i no hi ha errors.
El llibre ens explica l'arribada de l'home a Pern. Un conjunt de valents es posen dins d'unes naus per anar a un planeta nou, molt lluny de tots els planetes habitats fins al moment, sense bitllet de retorn (o sigui, sense combustible per tornar). La primera part està plena d'òrbites i conceptes astrodinàmics :-)
Un cop aterren, creen una ciutat i, com no, comencen els problemes. D'una banda, el planeta (o almenys, on ells aterren) és inestable degut a terratrèmols i volcans. I de l'altra, quan fa pocs anys que són al planeta, comença a caure l'enemic principal de Pern: els "fils".
És llavors quan comença l'enginyeria genètica, i decideixen modificar genèticament els dragonets (originaris de Pern) per convertir-los en dracs que puguin ajudar-los a lluitar contra els "fils".
Però el llibre no només té ciència. Bàsicament té tres personatges forts: un d'ells, una dona pilot de la nau, que lluita pel que ella vol. Els altres, un nen i una nena que viatjaven a la nau, i que anem veient com creixen i es fan grans.
Hi ha dos moments molt emotius al llibre. Un, la mort d'un dels personatges més estimats. I l'altre, el moment en què neixen els primers dracs a Pern, quan tothom està pendent de si naixeran o no (tot i que, havent llegit els altres llibres, ha de ser que sí) i es comencen a crear els vincles entre els dracs i els seus genets.
Crec que no és el llibre per començar a llegir Pern (tot i que sigui el primer cronològicament), però crec que si s'ha llegit algun dels llibres de Pern, aquest és imprescindible.
Des de molt petita que m'ha agradat llegir. M'agrada llegir, però també m'agrada parlar sobre llibres. Aquí hi ha els llibres que he llegit els últims temps, tant els bons com els dolents (i espero que n'hi hagi més de bons que de dolents i no ser massa dura amb els que no m'han agradat...)
29 d’abril del 2018
27 d’abril del 2018
El final de la trilogia de buixes i vampirs
Títol: El libro de la vida
Autor: Deborah Harkness
Saga: All Souls (3/3)
Pàgines: 684
Puntuació: ☺☺☺☺
Crec que aquest és el millor dels tres llibres de la trilogia, tot i que no és cap meravella, i tampoc crec que valgui la pena llegir-se el tostón del segon llibre per poder llegir aquest.
El llibre té ritme, i no paren de passar coses, el que fa que et mantingui enganxat i sigui entregingut. Això ja és un punt.
Però... però... com es pot escriure una trilogia que en total ocupa més de 2000 pàgines deixant tants temes oberts? No ha respost gairebé cap dels temes que quedaven oberts al primer llibre, però és que a més, deixa molts temes penjats a l'aire. Temes de personatges principals que no saps com acaben, per exemple. Temes de "dolents" que no saps si acabaran tenint el seu càstig. I temes més "científics", que es passen els 3 llibres buscant respostes... i llavors no les explica. Potser perquè no sabia com tancar-ho? En acabar el primer llibre, deia que no sabia com resoldria el tema d'una relació entre un ésser immortal i un que es va fent vell. Doncs... això... com ho ha resolt?
En resum: m'ho he passat bé llegint aquest llibre, però no recomanaria la trilogia i no crec que llegeixi res més de l'autora: o bé és un tostón, o bé deixa un munt de coses sense lligar!
Autor: Deborah Harkness
Saga: All Souls (3/3)
Pàgines: 684
Puntuació: ☺☺☺☺
Crec que aquest és el millor dels tres llibres de la trilogia, tot i que no és cap meravella, i tampoc crec que valgui la pena llegir-se el tostón del segon llibre per poder llegir aquest.
El llibre té ritme, i no paren de passar coses, el que fa que et mantingui enganxat i sigui entregingut. Això ja és un punt.
Però... però... com es pot escriure una trilogia que en total ocupa més de 2000 pàgines deixant tants temes oberts? No ha respost gairebé cap dels temes que quedaven oberts al primer llibre, però és que a més, deixa molts temes penjats a l'aire. Temes de personatges principals que no saps com acaben, per exemple. Temes de "dolents" que no saps si acabaran tenint el seu càstig. I temes més "científics", que es passen els 3 llibres buscant respostes... i llavors no les explica. Potser perquè no sabia com tancar-ho? En acabar el primer llibre, deia que no sabia com resoldria el tema d'una relació entre un ésser immortal i un que es va fent vell. Doncs... això... com ho ha resolt?
En resum: m'ho he passat bé llegint aquest llibre, però no recomanaria la trilogia i no crec que llegeixi res més de l'autora: o bé és un tostón, o bé deixa un munt de coses sense lligar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)