Títol: El código Pontifex
Autor: Neal Stephenson
Saga: Criptonomicón (2/3)
Pàgines: 491
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
Crec que hi ha llibres als que s'ha de donar una segona oportunitat. La primera vegada que vaig intentar llegir aquest llibre, la primera part se'm va fer molt pesada, i vaig deixar-lo al mig d'aquesta segona, perquè no podia amb ell.
Ara ha sigut diferent. Si bé sóc conscient del que em va fer odiar-lo el primer cop, ara m'ha agradat. Potser tampoc per tirar-hi coets, però m'ha agradat.
Per descomptat, m'encanten els dos Waterhouse. El de la segona guerra mundial, que es dedica a fer funcions de tot el que té a veure amb la vida, és del millor que he trobat últimament. I l'"actual" (que ja no ho és tant) és un altre dels millors personatges que he trobat últimament. Quan venia un capítol Waterhouse, el llegia sí o sí, encara que em fes anar malament :-D
L'altre personatge que m'ha encantat (per descomptat) és en Rudy. Esperava amb ànsia els capítols en què en Rudy explicava com trencava codis (o com ho feia en Waterhouse). I les explicacions se m'han fet curtes. Però m'ha encantat l'ordinador que construeix en Waterhouse, amb les seves targetes perforades, l'estudi estadístic que fan ell i en Rudy per descobrir codis de quadern únic, etc.
El que va fer que se'm fes pesat l'altre cop i ara ha sigut un pse, han sigut els altres personatges. La veritat és que crec que no hi ha cap personatge que estigui massa bé del cap en tot el llibre, però alguns "soldats" de la segona guerra mundial (vegi's Shaftoe o Goto Dengo) potser es passen de frenada i tot. Sí, ja ho sé, la gent que va lluitar a la segona guerra mundial no podia acabar gaire bé del cap, però és que aquests crec que ja estaven així abans. Tot i així, amb ells m'he fet més d'un fart de riure!
I ara amb ganes de llegir la última part. Aquest cop m'està agradant, i es tracta d'acabar-lo quan encara em recordo de la major part de la història!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada