En Traspié i les traïcions d'en Regio

Títol: La fragilidad del asesino
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico -2.2/3
Pàgines: 400
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺

Per descomptat, no podia deixar "Asesino real" a mitges, i per això he agafat aquest ràpid. La veritat és que la segona part està a l'altura del que era la primera, però un cop arribes al final, et deixa una sensació dolentíssima a sobre.

Si hagués de dir quin és el meu personatge preferit de tots els del llibre, tindria un problema. En Traspié és el personatge principal, i m'encanta, però els personatges femenins que hi ha al llibre són tots forts, intel·ligents, i no es deixen enganyar per res. La Paciència, de qui recordo que no m'agradava massa al principi, m'ha sorprès per la seva gran intel·ligència (i la Cordonia, per descomptat, també). La Molly és genial per la seva integritat i perquè, malgrat tot, té les coses molt clares. La Kettricken és valenta i transparent, i un personatge difícil de no admirar. I els masculins? El bufón (és masculí?) fa reflexionar molt sobre com és que sap tot el que sap, i d'on treu tota la informació. També té algun tipus de poder? I en Burrich m'ha sorprès al final, i hi ha hagut un moment que quasi em fa plorar i tot. I què dir d'en Chade, que semblava que només fos el mestre d'en Traspié, però que acabes veient que no és el que sembla i que no està acabat com semblava a moments? I, per descomptat, l'Ojos de Noche, que és també un gran pilar del llibre.

 És per tots aquests personatges que fa que el llibre valgui la pena, i que odiïs el dolent amb totes les teves forces.

 Però, com tots sabem, els dolents també guanyen a vegades, i aquest final de llibre, que no és final de trilogia, et deixa amb ganes de més, amb ganes de veure si tots aquests personatges que són tan bons es poden arribar a venjar del dolent més dolent. Veurem com continua amb l'últim (bé, partit en dos) llibre de la sèrie.