El "final" de la història d'en Traspié i el Bufón

Títol: La suerte del bufón

Autor: Robin Hobb
Saga: El profeta blanco (3/3)
Pàgines: 1151
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

Com ja es venia preparant als llibres anteriors, tenim als protagonistes a l'illa intentant matar o salvar al drac. Per mi, les grans incògnites eren si realment el bufón moriria i què acabaria passant amb el drac. I les dues coses es resolen molt satisfactòriament!

També m'ha agradat molt la societat de les illes que ens presenta la Robin Hobb. En els llibres de la primera trilogia, jo pensava que els seus habitants eren uns bàrbars. I sí, els homes són uns bèsties, però és una societat extremadament feminista, on no em faria res viure-hi. M'encanten les seves tradicions.

M'ha sabut greu que en Traspié no li fes més cas a en Telaraña. La veritat és que sempre que llegeixo aquests llibres tinc la mateixa sensació: que m'agradaria saber més sobre la manya, però en Traspié no vol mai.

I en Burrich. Em va encantar que en Burrich tornés a escena, i que fos una part important de la història. I, per descomptat, m'ha agradat tornar a veure a la Paciència i a la Molly.

I el final... Bé, les últimes 50-100 pàgines són un dels finals més emotius que he llegit en molt de temps. Està a l'alçada del final dels 9 llibres que hi ha fins ara... només que com que llegeixo amb retard, ja sé que la història no acabarà aquí, perquè com a mínim hi haurà 3 llibres més aquí, i 4 als territoris pluvials.