Llibres dolents, males ratxes i segones oportunitats

 Aquest any he tingut una mala ratxa de llibres. A banda d'un parell que estic llegint (no, a Dance no...), han passat per les meves mans alguns llibres que, només de sentir-ne el nom, ja em ve urticària. Per exemple, Kôt, Her fearful symmetry o La nit de l'oracle (per posar un exemple de la biblioteca, un que m'he comprat jo i un regal).

 Però aquest any també he llegit Chasch. En el moment en què el vaig llegir em va semblar horrible, però he llegit la segona part, i aquesta m'ha encantat! Segurament, si hagués llegit el llibre en un altre moment, m'hagués encantat.

 Això m'ha portat a pensar en altres llibres que tinc per casa... Sempre que començo un llibre, l'acabo. Excepte algunes petites excepcions...

 Cap als 12 anys tenia una espècie de trauma amb "La historia interminable". No sé quantes vegades el vaig començar. Però era impossible passar d'un cert punt. Simplement, no podia. Però un dia el vaig agafar... i es va convertir en un dels meus llibres preferits! No fa pas massa que el vaig rellegir.

 Això de no poder-lo acabar m'ha passat amb poquets llibres... Diria que ara només em ve al cap Criptonomicón. Mmmm... Sé que el vaig començar, però que vaig ser incapaç d'acabar-lo. I només de veure'l ja em ve aquella urticària... Però, tot i així, sembla un llibre que qualsevol em recomanaria...

 Resultat?

 Ara he d'acabar un totxo que m'està costat horrors (no, no és Dance, que també m'està costant avançar i el pobre està abandonat!).

 Després, he de donar una tercera oportunitat a en Terry Pratchett (tercera i última. Com no em convenci, ja no ho torno a provar, encara que a tothom li encanti!)

 No sé si abans o després d'aquest, segona (i última) oportunitat a Dragonlance.

 I per últim, una segona oportunitat a Criptonomicón.

 I crec que ja no tinc més coses pendents...

 A veure si descobreixo que he tingut algun altre "mal moment"...

La nit de l'oracle

 Si no és el pitjor llibre que he llegit en tota la meva vida, segur que està entre els top 10 de la meva vida (dels pitjors, s'entèn), i el pitjor dels últims anys.

 Durant tot el llibre he tingut la sensació d'estar en una pel.lícula dolenta de diumenge a la tarda. Una d'aquelles pel.lícules que intenta fer servir trucs per enganxar-te, però que no ho aconsegueix. No en va, és un d'aquells llibres que jo anomeno "fets per ser best-sellers", que intenten (alguns, com aquest, estan molt lluny d'aconseguir-ho) deixar-te amb l'intriga, perquè no puguis deixar de llegir i l'acabis aviat.

 Aquest llibre, però, només ha tingut un moment en què em va fer emocionar. La resta, em va deixar freda, freda. I l'emoció que em va provocar aquest llibre no crec que fos la buscada per l'autor... Cap a la meitat del llibre, resulta que l'autor es posa a llegir "La màquina del temps", perquè es planteja fer-ne una versió cinematogràfica (li paguen molta pasta...) i deixa anar perles com ara:

La vaig trobar totalment decebedora - una obra dolenta i mal escrita, on la crítica social es camuflava d'història d'aventures sense reeixir ni en una cosa ni en l'altra. Em semblava impossible que algú en volgués fer una adaptació fidel.

 La màquina del temps no és el meu llibre preferit. Però no crec que es mereixi aquest tractament, i més d'un llibre que sí que és insuls, i a sobre, segons el meu parer, mal escrit. Molt mal escrit. Tot el que ell diu de la màquina del temps, és el que jo penso de la nit de l'oracle: intenta fer moltes coses, i no reeix en cap d'elles!

 No només per determinades coses d'estil, com ara els peus de pàgina llarguíssims. De veritat cal posar un peu de pàgina que ocupa 3 pàgines? Sí, sí, no m'he equivocat i no són 3 línies (què més hagués volgut que alguna nota a peu de pàgina hagués durat només 3 línies!), he dit 3 pàgines!!! És tot plegat: la història (previsible fins la mèdul.la, i amb històries barrejades pel mig que ni comencen ni acaben), la manera d'explicar-ho... tot!

 I, és clar, llegeixo aquest llibre perquè algú me'l va regalar fa uns anys. Aquest algú, en veure'm amb el "fabulós" llibre d'en Paul Auster, segons la seva opinió molt més bon autor que tot el que llegeixo normalment, em diu: "Ah, llegeixes Paul Auster?", amb una alegria i amb orgull de que jo almenys llegís alguna cosa de profit... "Sí, llegeixo Paul Auster, i és el pitjor que he llegit en anys!"

La daga

Tal com em va passar amb la brúixola daurada, la daga també m'ha encantat. Encara que el final m'ha deixat una mica preocupada per la Lyra...

 Si bé a la brúixola daurada només véiem una part de la història, aquí veiem la història entrellaçada en els 3 móns, i el conjunt de coincidències que fan que tot sigui com és.

 La Lyra creix com a persona, i la senyora Coulter cada cop és més dolenta (i poderosa!)

 Però tot plegat és un impàs abans de la batalla final. Així que, a esperar que arribi la batalla final, i després ja es podrà valorar tota la trilogia!

Los Wankh

El primer llibre de Tschai se'm va fer etern i em va quedar un mal record. Però tenia ganes de seguir llegint, o almenys donar-li una segona oportunitat a la saga.

 I no me'n penedeixo!

Al principi, el llibre se'm feia com estrany i pesat. Feia molt que havia llegit la primera part i només tenia una vaga idea de què anava. I no em recordava de qui eren la meitat dels personatges... Però a mida que el llibre avançava, cada cop m'agradava més i més, fins al punt d'enganxar-me de mala manera, i deixar-me amb ganes de llegir la següent part!

Si li he de trobar algun tipus d'error, aquest seria el títol. Sí, ja sé que hi ha 4 títols, un per cadascuna de les races. I (suposo) l'Adam Reith intentarà robar una nau espacial a cadascuna de les races. Però... un llibre que es diu Wankh i que els Wankh pràcticament no surtin fins que queda una sisena part de llibre, sembla de broma! Però només és una petita cosa, que queda perdonada en tota la saga...

 Així que em reconcilio amb la saga, i amb ganes d'acabar-la aviat!

The Boy in the Striped Pyjamas - 1

 Cinc primers capítols llegits, a punt per l'examen de la setmana vinent.

 Fins ara, només tinc un comentari: com pot un nen de 9 anys ser tan innocent?

 D'acord, encara que els nens de 9 anys d'ara (i els de 6 o 7) siguin molt més vius que aquest, acceptaré que un nen de 9 anys pot ser així d'innocent, però... com pot ser que una nena (noia?) de 12 anys pugui ser tan innocent i tan crèdula?

 Si us plau, una granja?

 És que sembla inversemblant i tot...

 En fi...

El nombre del viento

 Hi ha llibres que, fins i tot abans d'arribar a la quarta part del llibre, saps que t'agradaran fins al final. I que, mentre els estàs llegint ja estàs pensant en el dia que els rellegiràs. Llibres que són una petita joia, i que se'n troben molt pocs. Un cada molts llibres. Llibres que val la pena llegir. I rellegir.

 El nombre del viento és un d'aquests llibres.

 N'havia sentit coses molt bones, i finalment vaig demanar-lo a la biblioteca. Però segurament me l'acabi comprant en paper, perquè m'agrada tenir les petites joies que es troben de tant en tant.

 Malgrat tot, cap a la meitat del llibre vaig estar a punt d'abandonar-lo... Quan en Kvothe entra a la universitat, tot es transforma en una espècie de Harry Potter: un nen ric i de bona família li fa la vida impossible, algun professor el vol fer fora, és millor que els altres i els seus companys (excepte un parell) li tenen ràbia i no volen saber res d'ell... En fi, que jo ja havia llegit Harry Potter i no volia tornar a llegir-lo!

 Per sort, però, el llibre torna a parlar de música, i malgrat que en Harry Potter és bastant present, es pot anar llegint... fins que et torna a enganxar i t'oblides d'en Harry.

 Passat l'escoll de la meitat de llibre, es torna a posar interessant i torna a ser com al principi. Són genials els interludis que hi ha, on en Kvothe parla amb el cronista i en Blast.

 I, com és molt normal, ara a esperar que surti el segon...

The Boy in the Striped Pyjamas - 0

Resulta que a anglès em fan llegir "The Boy in the Striped Pyjamas". La "idea" és que ens convencem que som capaços de llegir una novel.la en anglès (...)

 Per començar, ja no és un llibre que em faci il.lusió llegir. No és la classe de llibres que llegeixo, però almenys, si fos un llibre ubicat en els camps de concentració amb una història factible, encara, però així...

 Però això no és el que més em toca els nassos... Ens faran 4 exàmens del llibre. Com que el llibre té 20 capítols, a cada examen ens entraran 5 capítols (bonica forma de dividir un llibre...)

 No, els exàmens no és el que em molesta (...) El llibre és molt petit. Fins i tot jo, que sóc lenta llegint, crec que trigaria un màxim de dues setmanes a llegir-lo...

 Aleshores, quin és el problema?

 Doncs que el primer examen, el dels 5 primers capítols, és d'aquí a un parell de setmanes. L'últim examen, el dels 5 últims, serà a finals de febrer... d'aquí a... 4 mesos!!!

 Si em llegeixo ara el llibre, al febrer no recordaré de què anava ni de conya.

 Si me'l llegeixo i cada cop que s'acosti l'examen em rellegeixo el tros que entra a examen, estaré rellegint un llibre que ja he decidit que no vull rellegir...

 I si llegeixo ara 5 capítols, i 5 capítols més d'aquí a un mes... quina manera més dolenta de llegir un llibre.

 Alguna idea més?

 No podrien fer un examen al final de tot el llibre i ja està?

Cuando el mundo gira enamorado

No puc dir que sigui un llibre dolent (...) però si que puc dir que no m'ha agradat.

Me'l va deixar una companya i no vaig saber dir que no, tot i que ja sabia que aquesta classe de llibres no m'agraden.

Sé que la gent que se'n va sortir dels camps de concentració segurament ho va fer perquè va tenir molta sort, però la forma que té l'autor d'explicar-ho (com en el cas en què el protagonista arriba a Auswitch, i malgrat que l'envien als forns, ell s'autoenvia cap a l'altra banda) m'ha semblat massa pel.liculero.

 Això per no parlar del fet que l'autor sembla haver agafat "El hombre en busca de sentido" (llibre que no he llegit) i explicant-ho tot des d'allà, però sense haver conegut l'autor.

 Crec que la vida de la gent que va viure als camps de concentració va ser molt dura, però no m'agrada llegir ficció sobre la realitat. I més, quan aquesta ficció està disfressada de biografia, que s'ha tret d'una biografia real de l'autor. Realment... crec que és un llibre prescindible del tot, però entenc que hi hagi gent a qui li pugui agradar...

 Segurament "El hombre en busca de sentido" és un llibre molt més bo, molt més ben explicat, i molt més real. Però, segurament (i dic segurament, perquè no l'he llegit), si el llegís, em trobaria exactament el mateix que en aquest llibre (això sí: segur que molt més ben explicat). Però havent-ne llegit un, ja dubto que en llegeixi l'altre...

A Dance With Dragons, pla B

 El llibre (la part que m'he llegit) m'encanta. I a la que m'hi poso, no puc parar de llegir, però...

 ... però no sé què coi li passa al llibre, que vaig lentíssima llegint. Fa un mes que el tinc i... només he llegit 160 pàgines! O sigui, no res.

 Entre que és massa pesat (de pes!) i no me l'enduc pels llocs, i que últimament als vespres tinc més ganes de dormir que de llegir, m'està durant massa...

 Resultat? Avui havia de tornar "La sombra del viento" a la biblioteca... i encara no l'he ni començat!!! Vergonya m'hauria de fer!

 Conclusió: començo La sombra del viento (i ja aniran... 5 lectures simultànies!) i em prenc A Dance amb més calma...

 Tot i així, deixo amb un paràgraf. La Danny em començarà a caure bé? Per què m'agrada tant el llibre i estic trigant tant a llegir-lo?

Mother of dragons, Daenerys thought. Mother of monsters. What have I unleashed upon the world? A queen I am, but my throne is made of burned bones, and it rests on quicksand. Without dragons, how could she hope to hold Meereen, much less win back Westeros? I am the blood of the dragon, she thought. If they are monsters, so am I.

A Dance with Dragons - 1

 Reconec que m'ha costat bastant entrar en el llibre... Porto 10 dies amb ell i he llegit... què? 70 pàgines?

 Al principi no entenia res i no sabia si era jo, l'anglès o en Martin... Vaig arribar a la conclusió que era una mica tot. Però sobretot en Martin amb els seus pròlegs i epílegs amb personatges estranys (o nous) en els que costa situar-se.

 El fet que després seguís un capítol amb en Tyrion i un altre amb la Danny no va ajudar gaire a que em posés a llegir amb ganes...

 Però els següents capítols (Jon i Bran) han fet que hagi entrat en el llibre de ple... És clar que ara torna en Tyrion i ja veurem!

 Respecte a en Jon: jo sempre l'havia vist molt íntegre i em pensava que ho seguiria essent. Però que ja en aquest primer capítol hi hagi un tros de frase així:

if the letter had been sealed with a direwolf instead of a crowned stag, and signed by Jon Stark, Lord of Winterfell. It is too late for such misgivings. You made your choice.

 Mmm... En Jon començarà a dubtar? Ja sé que va saltar-se el jurament amb la Ygritte, però... no m'agradaria que ho fes.

 Per la banda d'en Bran, estic ben intrigada...

 - Qui (o què) és en Coldhands? Per què els ajuda (si és que els ajuda)?
 - En Benjen Stark és un dels morts? Per què hi ha tants homes de la guàrdia de nit morts més enllà del mur?