Un bon començament

No era el llibre que volia agafar ahir al vespre. Volia agafar-ne un altre, però quan tens una pila de llibres tan llarga que vols llegir, al final et fas un embolic. I, és clar, ja estava al llit amb Tierra de dragones, i quan vaig veure que no era el que volia llegir, vaig passar d'anar a buscar un altre llibre.

Però m'ha agradat agafar-lo. Al principi em pensava que seria una mica un rotllo (i això que el vaig triar jo). Massa personatges a la vegada, i em feia un embolic. No sabia qui era qui, i no entenia res de res.

Un cop llegides 45 pàgines, el llibre m'està agradant moltíssim. Comença amb un assassinat, d'un professor. Tres persones van a veure'l: un editor que anava a entregar un manuscrit, un noi que anava a entregar uns documents i un alumne seu, a qui el professor ha demanat que hi vagi immediatament.

Els tres es reuneixen en un bar, quan arriba un home molt estrany i els diu que tot plegat és per un llibre, Imaginarium Geographica, que els està buscant algú que encara no sé qui és, però que envia una espècie de monstres, els Wendigos, que són caníbals, entre altres coses.

Els tres fugen en un vaixell en forma de drac (de dragona?) que està ple de gent estranya.

Vaja, que ja m'ha enganxat i té molt bona pinta. Per acabar-ho d'adobar, aquesta és la descripció que en fa el personatge que té el llibre de l'Imaginarium Geographica:

Sirve exactamente para lo que parece: para guiarnos a, desde y a través de tierras imaginarias. Todas las tierras que han existido jamás en mitos y leyendas, fábulas y cuentos de hadas - prosiguió Bert-. Ouroboros, Schlaraffenland y Poictesme, Liliput y Mongo e Islandia y Thule, Pellucidar y Prydain; todas están ahí.

Crec que m'ho passaré bé :-)

Gauditronix

Aquest cop he trigat menys que amb l'últim llibre :-)

Gauditronix és un llibre curtet, que es llegeix ràpid. Un noi comença a tenir uns somnis molt estranys, on el persegueixen salamandres i altres animals, fins que descobreix que el que el persegueixen són els animals de Gaudí, i que els llocs on es desenvolupa l'acció són els principals monuments gaudinians.

És un llibre curtet, que serveix per passar l'estona, i és entretingut. Com que hi ha misteri, es llegeix ràpid i crea expectativa. Però no va més enllà. La història es descobreix de seguida, i tot passa molt ràpid.

Després de l'últim llibre, ara em queixaré perquè el llibre és massa curt? Bé, deu ser per la comparació...

El panteó

Set setmanes. Sí, set setmanes m'ha costat acabar l'últim llibre de la trilogia de Memòries d'Idhun. I és que això de posar a l'anobii el dia que comences és una mica perillós...

De totes formes, la sensació ja era que m'havia costat molt, de llegir. He de reconèixer que el vaig acabar més perquè m'ho vaig prendre com una cosa personal que per res més. Allò que vas llegint i que penses que ja millorarà... però no va millorar.

Potser és que no vaig entendre res de res, però el llibre se'm va fer pesadíssim. A més, si ara hagués de dir què va passar, hauria de dir que les gairebé 1000 pàgines de llibre es poden resumir en mig foli. Perquè, de fet, d'història no n'hi ha massa. Ni tan sols de descripcions. No sé pas què deia en tot el llibre.

Ho sé, sóc dura. Però sóc dura perquè el primer i el segon em van semblar molt bons, però aquest tercer... Potser m'equivoco, però donava la impressió de que era una forma d'anar allargant la història, sense voler-la allargar de veritat.

No m'agrada parlar malament dels llibres. Així que... recomano el primer i el segon, però el tercer és totalment prescindible.

El Panteó

El tercer llibre de Memòries d'Idhun m'està costant, i molt. En porto una cinquena part llegida (gairebé unes 200 pàgines...) i em dóna la impressió que aquest llibre no era necessari. Potser és que no ho entenc. Potser quan llegeixi una mica més canvii d'opinió, però...

No té la gràcia que tenien els dos primers. En el primer anaves descobrint el món d'Idhun a través d'en Jack i la Victòria. T'anava introduint mica en mica al món, i hi havia tota la història d'en Kirtash, i l'enigma de saber qui era i per què matava a tanta gent.

En el segon llibre, hi havia tota la batalla entre els homes i els sheks, i el saber si tots tres aconseguirien véncer l'Ashran.

Però, un cop vençut l'Ashran, doncs els llibres es podrien haver acabat perfectament. Em dóna la impressió que aquesta tercera part és anar embolicant la troca, perquè tocava, perquè és molt millor fer una trilogia que no pas només dos llibres.

Potser m'equivoqui. L'acabaré de totes formes. Però em dóna la impressió que aquesta tercera part no havia d'existir en un primer moment.

Taliesin

Taliesin és el primer llibre del Ciclo Pendragón, i explica els origens del mag Merlí.

Comença amb dues històries, la de la Charis, la filla del rei Avallach, que viu a l'Atlàntida, i la d'en Taliesin, un nen que és trobat recent nascut pel príncep Elphin.

M'he quedat amb les ganes de saber d'on provenia realment en Taliesin, però suposo que això ajuda a fomentar l'aura de misteri que envolta al personatge.

Tot i així, aquest llibre comença a posar les pedres de la llegenda del gran mag. Una mare que prové de l'Atlàntida, que en va fugir just abans de ser destruida, i que tothom la considera la dona més maca que ha vist mai. Que, a més, els bretons tracten el seu poble com a un poble de fades i es pensen que són màgics. I, a més, filla d'un rei. I un pare que el van trobar al fons del riu, acabat de néixer, mig mort, i que acaba vivint també com a fill d'un gran rei, però que a sobre és un gran cantor, i la gent, només de sentir-lo cantar, cau rendida als seus peus.

I un nen, en Merlí, que sembla que neix mort, però que, per art de màgia, resucita, una nit que els estels diuen que ha de néixer el més gran d'entre tots els Reis.

El llibre, en alguns trossos, és una mica lent. També m'hi sobra una mica tota la part del cristianisme. No ha de ser tot bo, no? Però ja tinc ganes de llegir-ne la segona part. I la tercera. I la quarta. I la cinquena.

I ha arribat el final

Bé, ha arribat el final d'en Harry Potter, després d'una marató de llibres. Repeteixo el que vaig dir al post anterior, la Rowling em sembla genial, com s'ha inventat tota aquesta història.

El final m'ha semblat una mica precipitat, de totes formes. El duel final ha sigut com massa fàcil. Després de tots els esforços, després de tot el que han hagut de fer, el duel final ha sigut massa curt, com tot massa fàcil.

Peròs i contres d'en Harry Potter

Més o menys estic a la meitat del setè, i pel que he sentit, encara em queda saber totes les coses importants i que tot acabi de lligar. Quan més llegeixo, més m'agrada la història i més admiro com la Rowling ha aconseguit anar posant trossos de la història al mig dels llibres, de forma que tot acabi lligant, i de forma que un petit detall de no sé quin llibre acabi essent una de les coses més importants del final de tot. I això que encara no ho he vist tot, i suposo que cap al final, encara tindré més aquesta sensació.

Un dia vaig llegir no sé on, que un escriptor de novel.les policíaques deia que el mèrit de l'escriptor no era trobar qui era l'assassí, sinó saber amagar les pistes al mig del llibre, d'una forma que al final tot acabés lligant. I he de reconèixer que la Rowling ho té, això. La imaginació i la planificació d'escriure una sèrie de llibres tan grans, i que des del primer llibre hi ha trossos on es comença a veure el que serà el final, és envejable, i crec que molt poca gent és capaç de fer-ho. I la imaginació que ha demostrat, i la forma d'embolicar-ho tot, és realment genial.

Tot i així, hi ha unes quantes preguntes i comentaris que crec que hauria de fer un cop acabat el llibre, però que suposo que no en tindré resposta, i si la tinc, ja rectificaré. Bé, no em centraré en la història, però sí en coses derivades de la història.

La primera cosa és una tonteria, però: que no es renten mai? Vull dir, al vespre se'n van a dormir directament, i al matí molts cops veus com diuen que es vesteixen i van a esmorzar. No es dutxen? I ara que estan fugint, perduts per boscos, tampoc es dutxen? Després de tants de mesos, se'ls deu poder seguir el rastre...

Una de les coses que m'agradaria saber és per què hi ha mags que neixen de muggles. Com s'ho fan? Vull dir, d'on ve, la màgia? Sé que això no m'ho contestarà, perquè la història no va per aquí, però si més no és curiós, i em crea dubtes sobre l'origen de la màgia, i el fet de saber d'on ve la màgia.

La següent pregunta és el tema vareta. Quan en Harry va anar a comprar la seva vareta, en va provar unes quantes. Això vol dir que cada vareta va més o menys bé per una persona diferent. Aleshores, per què qualsevol pot agafar la vareta d'un altre i fer màgia igualment?

Però, continuant amb el tema varetes, tinc un altre dubte. Els mags depenen de la vareta. Sembla que sense vareta no poden fer res. Tota la màgia la fan a través d'ella, i sense ella no poden fer màgia. Aleshores dues preguntes: per què no en porten sempre alguna de recanvi? I, el que és més important, per què alguns mags, quan són petits, fan màgia sense la vareta? No la necessiten per fer qualsevol cosa? I si no és així, per què quan els treuen la vareta no poden fer màgia sense ella, ni tan sols defensar-se?

I, ja per acabar, tot i que tinc algun altre dubte més, em pregunto sobre els duels. Em recorden una mica a les pel.lícules de l'oest: tots dos tenen la seva arma (la famosa vareta) i es "disparen" l'un a l'altre. El més ràpid, guanya. No haurien de poder fer un escut protector, o alguna altra cosa? No hauria de guanyar el mag més poderós, i no pas el més ràpid? I, tornant amb el tema vareta, un mag sense vareta i poderós ha de ser tan fàcil de guanyar?

Hi ha més dubtes, però aquests són els més importants. I em sembla que no me'ls resoldrà, la Rowling. O potser sí, qui sap!

Suposo que s'ho mereixia

Segueixo amb la marató Harry Potter. Ahir vaig arribar al viatge en tren fins a Hogwards, i he de reconèixer que en Harry es mereixia el que li va fer en Malfoy.

Sí, que a tots ens cau malament, en Malfoy, però coi, colar-se en el seu compartiment amb la capa d'invisibilitat per espiar-los, no està bé! Això de trencar-li el nas no és massa bo, però crec que en Harry s'ho mereixia.

Només que em va assaltar un dubte. En Malfoy té una missió, i m'imagino que consisteix a matar en Harry. Al tren, ningú no el veia. Hagués pogut fer el que hagués volgut.

Aleshores, per què no va aprofitar? O és que la missió d'en Malfoy era una altra? No havia de fer res a en Harry, sinó a algú altre? Dumbledore?

En fi, si segueixo llegint potser me n'enteraré...

Acaba, i torna a començar

Fa un moment que he acabat el cinquè Harry Potter. Hi ha tantes coses a comentar. M'ha encantat, però. Millor que els altres quatre, si és que és possible.

Ja deia jo que la Bellatrix tocaria els nassos, però m'ha sabut greu que s'hagués de morir en Sirius. És clar que ja li val, dir-li que ella ho podia fer millor!

Només hi ha una cosa que no he acabat d'entendre: en Harry mai va obrir el paquet que li va donar en Sirius amb el mirall? Si l'hagués obert, hagués pogut parlar amb en Sirius en comptes de fer-ho amb en Kreacher i llavors hagués vist que no estava captiu. És clar que llavors no hi hagués hagut història pel final.

Ara, en un moment, em disposo a començar el sisè. Què passarà?

Cada cop més interessant

Ja sé que a aquestes alçades hi ha gent que ja ha acabat el setè, però jo continuo a mig cinquè. I cada cop és més interessant. Cada cop estic més enganxada, de forma que no puc deixar de llegir (què faig, aquí, escrivint això, en comptes de llegir què passa?)

La bona notícia és que, com que ja tinc el sisè i el setè, podré enganxar l'un amb l'altre i no em quedaré massa temps amb la intriga.

En aquests moments s'acaben d'escapar 10 presoners d'Azkaban, entre ells la Bellatrix dels nassos, que ha sortit anomenada tants de cops, que ha de tenir algun paper important, sinó no sortiria tant.

Tinc la impressió que en les properes pàgines passaran moltes coses i que em quedaré com sempre, amb moltes coses a dir, i sense saber què dir exactament.

Ara només dic que el llibre està cada cop més interessant.