15 de novembre de 2007

Prometia molt, i...

Potser és que Tierra de dragones va començar tan bé, i prometia tant, que me n'esperava molt més. Mirant enrere, és un bon llibre, però després d'haver vist la idea, crec que se'n podria haver tret molt més suc.

És un viatge imaginari pels diferents móns fantàstics, on hi surten diferents personatges fantàstics i... fins i tot autors! Autors que no desvelaré, perquè perdria la gràcia del final.

Hi arriben a sortir des del capità Nemo fins a una explicació de com va arribar el monstre del llac Ness al llac. Però potser l'he trobat una mica infantil (jo, que llegeixo coses infantils), potser massa ràpid, potser massa curt.

La idea està molt bé, i és molt original. La idea d'un món paral.lel al nostre, on hi viuen tots aquests personatges, a part de tots els éssers fantàstics. Aquest món està connectat amb el nostre, a través de l'illa d'Avalón, i determinades persones, amb determinats vaixells, poden passar d'un món a l'altre.

Però se m'ha fet massa curt. Tot passava massa de pressa. No s'atura en cap moment en algun personatge. Hi ha massa pocs personatges, n'he trobat a faltar uns quants. I els que hi surten, molt de passada.

Així que diria que és un llibre interessant, diferent, original. Però hi trobo a faltar una mica més d'història.